SOMNI

Perleta meva, avui he somiat amb tu!!

Només he somiat amb tu clarament 3 vegades:

La primera, la vaig exposar quan en l’entrevista escrita de la idoneïtat em van preguntar si havia somiat amb tu.
Eres un nen, i m’agafaves fort de la ma mentre pujàvem en un avio.

La segona, eres una nena petitoneta d’uns 9-10 mesos, et tenia a coll, estaves tota bruta i despentinada, i entraven en una habitació amb tot de papes amb les seves nenes totes mones, netetes, vestidetes... i tenien una feinada a posar-les guapes... Recordo que els deia, mireu que maca la meva nena!!!! Eres la meva!!

Avui he somiat un altre cop amb tu, tornaves a ser una nena, d’uns 3-4 anys, sortíem d’una escola amb el teu germà, i al deixar-me anar la ma, has caigut de morros a terra, t’has fet un gran “nyanyu” i ploraves mooolt i moolt, t’he abraçat fort i tu em deies mama fa mal!! Lo millor de tot ha set despertar-me amb la sensació de l’abraçada forta que em feies. ( El teu germà s’ha fet gran, no era massa carinyós, es mes aviat esquerp, però ara li costa més fer abraçades i petons.... Cosa de fer-se gran.)
Només era un somni, però ajuda a seguir esperant...

La Foto, es una escultura que hi ha a la Plaça Clarà d’Olot, és una escultura que es diu Maternitat, i es del gran l’Escultor Olotí Josep Clara Ayats.
El dia de la mare, se li fa una ofrena floral i els nens fan o feien un concurs de dibuix on acaba sortint l’escultura mes o menys “real”.

ASSIGNACIONS

Per fi!!!! Sembla que es confirma, algunes ECAI, han confirmat que han sortit les assignacions, i que per fi març del 06 ja esta acabat ( tot un any per un mes...).

Desprès de la setmana passada on tot eren rumors, i fins i tot n’hi va haver un que em va deixar molt i molt preocuparà, a part del canvi de director del CCAA (que no sabem quina repercussió tindrà, si per bé o per malament) es deia que des de xina, havien dit que no tenien nens per cobrir els expedients de març (i per tant, se suposa que es paraven les assignacions) no vaig voler fer cap entrada en el blog perquè no estava confirmat, i em semblava molt i molt estrany, si no tenien nens, perquè segueixen acceptant expedients??? Per diners??? Dubto que puguin jugar em els sentiments dels pares i mares que esperem ser assignats, encara que sigui d’aquí molts anys!

Bé, contant que aquest any s’han saltat assignacions d’ abril , setembre i novembre, i que segons el meu “arxiu d’assignacions” l’any passat al desembre van assignar dos cops, qui sap si d’aquí a final d’any hi tornen!!!!
Diuen que d’il·lusió també es viu. Dons apa tirem d’il·lusió, i esperarem que amb el nou director i el nou any les coses vagin a millor, i qui sap, potser amb molta sort a finals del 2010 veure la carona de la meva Perla d’Orient.

Us deixo una foto on es veu el Maching Room, que es la sala on s’emparellen pares i fills, un dia us explicaré com ho fan.

3 ANYS DE REGISTRE, 1 ANY DEL BLOG.

El temps passa lent, però ràpid, quina contradicció.

Avui fa tres llargs anys que el nostre expedient esta registrat a la Xina, i fa un any que vaig innaugurar el blog.

Durant aquests tres anys, han passat coses molt bones i cosses no tant bones, la vida passa, mentre l'Arnau creix, tant i tant rapidament.

Tal com van les coses, això es pot allargar uns anys més, des del gener i fins avui, només han asignat el mes de març, i encara no està acabat, segons els meus càlculs, ens queden 239 dies davant nostre, a una mitjana, siguent optinistes de 4 dies per mes, són gairabé 5 ANYS MÉS D'ESPERA!!!!!!

3 anys de registre + 1 anys per fer tot l'expedient + 5 anys que poden quedar= 9 ANYS?????

Sóc de naturalesa tranquila i pacient, els que em coneixen saben que en poques vegades a la vida he perdut els nèrvis.

Però com pot ser que amb els nens que hi ha que busquen una família on crèixer, es pugui tardar tant temps ???

D'acord que a la Xina, hi ha menys abandomaments (per sort per els nens), i que l'adopció nacional a Xina creix...Però algú ens hauria de dir quina previsió tenen, i si serem o no asignats al final!!!!!

Qui ho hauria de dir,??No se si des de Xina, o des de la Generalitat, però només una mica d'informació faria l'espera diferent.

Que hi han altres opcions, es clar que sí, adopció nacional, i altres paisos, però, els temps estàn pujant a tots els paisos, i a més la majoria de paisos van per ECAI, que evidentment haurà de cobrar els seus serveis, però al rebre una asignació haurem de renunciar a l'altre, lo que suposa a part de perdre els diners, "perdre" un dels dos fills que haurem portat al cor molts anys...

Perquè només les persones que estan en un procés d'adopció poden entrendre que a partir del dia que et proposes l'adopció portes dins el cor una personeta, que no saps com és, ni quina edat té, ni si es un nino o una nineta, però que ja es tant teva com el teu fill.

I que renunciar a ella, podria provocar un inmens dolor!!!

Que ens queda??? ESPERAR I TENIR PACIÈNCIA.

I disfrutar del dia a dia, i del nen tant meravellòs que tenim, i potser no posar dates límits i quan tingui que ser serà, amb l'esperança de que al final tot arribi.

Perleta meva, tresor, agafa't fort al fil vermell, que vindrem per tú, costi el que costi i sigui quan sigui.

LA FAMILIA CREIX!!

Siiiiiiiiiiii!!!!!!!!

Tornarem a ser tiets, si deu vol cap a l’abril.
La Pina i el Tiet estan esperant un germanet per en Martí.

Ahir va sonar el telèfon i en Martí de cop em diu, tia, tindre un germanet o una germaneta, i jo em pensava que era perquè els Tiets li havien dit que tenien la intenció d’adoptar un fill com nosaltres, però la sorpresa va ser quan la Pina s’hi posa i em va dir que a l’Abril!!!

Quina alegria mes gran, encara que no ens veiem el que voldria, per la feina i per la “distancia” ser tieta es una de les coses que sempre m’ha fet més il·lusió, perquè recordo la meva tieta, la Padrina, com m’estimava ( i m’estima) i em cuidava i els dies que passava a casa seva eren dels millors, amb els meus cosins (jo que vaig ser mooolta anys filla única).
I sempre avia dit que jo seria una tieta com ella, ja se que quedo mooolt lluny de ser mai com ha estat ella, però el meu nebot es una de les personetes que més estimo.
Buscaré un raconet al blog, per quan la Pina tingui una eco posar-la. I a l’abril no hi faltarà la foto.

TIETS NOVAMENT!!!!

FELICITATS TIET I PINA!!

ELS TEUS CELS, DE JOSEP THIO.

Ja fa molts dies que estic escoltant aquesta canço per la ràdio, i cada cop que la sento, em dona forçes per continuar esperant.



Si hagués nascut mes a prop teu, hauria vist tots els teus cels.
No puc imaginar, la teva infància y tot el temps que m’és negat.
Tots els camins que he estat voltat, per arribar on erets.
He estat tant temps perdut fins que no t’he conegut.
Va ser una nit tant llarga...

Sonen campanes a dins del meu cor, ja s’ha complert la profecia.
M’omples la casa de sons y perfums, que dibuixes en l’aire.
Ara se com t’eixugues els cabells, la cara que fas al llavarte. Com plegues la roba tan dolça com tu, d’on neixen les rialles, Dels ulls...

SI hagués nascut mes a prop teu, hauria vist tots els teus hiverns.
No puc imaginar, les teves trenes, però no el temps que m’és negat.
Tots els camins que he estat voltat per arribar on erets.
He estat tant temps perdut fins que no t’he conegut. Va ser una nit tant llarga...

Sonen campanes a dins del meu cor, ja s’ha complert la profecia.
M’omples la casa de sons y perfums, que dibuixes en l’aire.
Ara se com t’eixugues els cabells, la cara que fas al llavarte.
Com plegues la roba tan dolça com tu, d’on neixen les rialles, Dels ulls...

No puc deixar de sentir-me gelós, dels anys que no t’he pogut veure.
El teu somriure m’esborra del cap aquesta tonteria.
Et miro amor meva y penso en la sort, la sort que ha estat trobar-te.
Ets com un àngel que baixa del cel que ha vingut a salvar-me.

Sonen campanes a dins del meu cor, ja s’ha complert la profecia.
M’omples la casa de sons y perfums, que dibuixes en l’aire.
Ara se com t’eixugues els cabells, la cara que fas al llavarte.
Com plegues la roba tan dolça com tu, d’on neixen les rialles, Dels ulls.

La canço és de Josep Thio.
Josep Thió és un artesà de la melodia, un treballador del cor, un constructor de cançons tan exigent amb la seva professió com amb els seus sentiments. La seva obra és fruit d’una inspiració metòdica, d’una calculada passió, d’una respiració continguda que explota ben endins i surt lleugera, cap enfora, fluint per l’ànima. Fina i afinada.