Des de la seguretat que dona estar a casa, i veure el meu fill menjant, dormint en un llit, i jugant amb un munt (potser innecessari) de joguets.
Veient els seus somriures i les seves ganes de descobrir el mon.
Des de casa, on la felicitat es plena (encara que a vegades, som tant egoistes que no ho sentim així).
Des del meu còmode sofà, on el terra el dia 12 de gener no va tremolar, veig les noticies i m’esgarrifo…
Milers de morts, i mes de 550.000 nens orfes, i un país per reconstruir.
Es veu tanta desesperació en les cares dels que han sobreviscut, i tanta soledat i tristesa en els nens...
Les màfies s’aprofiten sempre dels mes dèbils, els nens.
UNICEF, diu que es irresponsable l’adopció de nens Haitians, i ES EVIDENT, no poden treure del seu país, per molt que creiem que es el millor per ells, nens sense identificar i sense saber si tenen o no família PERÒ, els orfenats ja estaven plens de nens adoptables, nens que si sabien abans del terratrèmol que buscaven una família.
Des de casa meva, des del meu sofà, penso que si jo, una insignificant mare, sense el nivell d’organització ni infraestructura ni posició “social”, he intentat imaginar una solució, com pot ser que la gent que les ha de buscar , no hagi fet ja alguna cosa, per treure tots aquets nens del carrer i la desesperació????
Que proposo????? Si els orfenats estaven plens, aquets nens que ja eren adoptables, podrien sortir dels orfandats i trobar famílies, i així, deixar “lloc” per els nens, que s’han d’identificar i que necessiten un lloc segur mentre esperen o desesperen que algú de la seva família se’n faci càrreg.
Sempre he imaginat que la meva Perla vindria d’ Orient, però, no tindria cap problema en tenir una Perla del Carib, com a fill-a, perquè crec que molts nens necessiten. uns pares.
I perquè qui sap algun dia, la nostre segura casa també trontolli i siguem nosaltres els que necessitem un cop de ma.
Qui pot fer alguna cosa??? No ho se. Nosaltres com sempre seguirem esperant.... a que,qui tingui el “poder “ per moure’s ho faci.
I no nomes a Haití, sinó en altres llocs on els nens sempre tenen les de perdre.
0 comentaris:
Publica un comentari