(d'alguna cosa havien de servir les meves classes de xinès)
Avui comença l'any nou, i faig 34 anys....ufffff
Són camí de 35 i 35 camí de 40....
Recordo com esperava els 30.
Alguna amiga (a la que li “costa” fer petons a abraçades) va tenir la “crisi” dels 30, quan els feia jo (tot i que ella no es feia fins el setembre).
I jo estava tant i tant contenta.... Havia hagut d'esperar mes d'un mes i mig per poder presentar la sol·licitud d'adopció al ICCA, ja que a la Xina, no et deixa tramitar expedient fins que no els tens.
Ara ja en són 34, i cada any que faig, me'l miro com un any més sense la meva Perla.
El que no canvia, és el que dic sempre, que el dia del aniversari, hi hauria de tenir una estoneta dedicada als pares, per poder felicitar-los.
Sonarà repetitiu, però copio l'escrit de l'any passat, perquè penso i penso, i acabo redactant el mateix amb altres paraules.
“...Vull començar el dia felicitant als meus pares!!
Perquè des de que tinc l’ Arnau, he entès mes el que han fet i encara fan per mi.
Estic seguríssima que recorden la primera vegada que em van agafar als braços, la primera vegada que vaig dir papa o mama, la que vaig caminar, la meva primera dent... com anava creixent.
Perquè se que m’estimen moltíssim.
El dia dels aniversaris, haurien de tenir una estoneta especial dedicada als pares.
Als que sempre t’han estimat, els que sempre han estat amb tu.
Perquè gracies a ells sóc tal com sóc, i tinc i tindré el que tinc.
Amb el “tindré” em refereixo a tu.
Perquè ells m’han ensenyat que la sang no té res a veure amb l’amor als fills.
Perquè el meu pare, l’avi Joan, sempre ha respectat l’amor que tinc per la meva germana (filla de la iaia Montse i l’avi Isauro), perquè no ha tingut mai cap problema perquè vingués amb nosaltres anéssim on anéssim, perquè per Nadal cada any li porta el seu regal, perquè per Sant Jordi, porta un llibre per cadascuna...per detalls així.
Perquè l’avi Isauro, sempre m’ha tractat com si fos la seva filla gran, mai cap diferencia en res. Inclús li he sentit a dir que te dues filles.
Perquè poden seure tots quatre a taula, anar al parc amb el teu germà, veure un partit de futbol... Ja entendràs que tenir per part de mare quatre avis que poden estar junts, que dinen junts sense que pugui ser cap dia especial, que es desviuen per tots nosaltres es una cosa que no tothom pot dir.
Avui seran tots a casa per celebrar els meus 33 anys.!
Per tot això, vull donar-los les gracies i felicitar-los.
Felicitats Papa, Felicitats Mama!!!! ...””
0 comentaris:
Publica un comentari