Dons si, tornem a ser Tiets, torno a ser Tieta, Tia ( com em diu en Martí)!!!!!!!!!!!!!!
Ahir va néixer l'Ot, és un nen preciós, petitonet de 2,800kg, i més morenet de pell i cabell que en Martí.
Es tant i tant maco!!!!!!!!!!! Ohhh com bavejo... ho reconec.
Ja ho he dit altres vegades, ser tieta és una de les coses que em fa més il-lusió d'aquesta vida, suposo que serà perquè jo a la meva tieta, la Padrina, li tinc autèntica devoció.
I ella a mi també, es nota, a més no es perd cap dels “actes” importants de la meva vida!!
Ja voldria jo ser una tieta nomes una mica mica com ella. Reconec que faig menys de tieta del que voldria, però la distància, encara que petita, es nota.. i la feina, i una mica tot plegat.
Bé a lo que anàvem.... l´Ot, gracies a Déu està sà, i ha anat tot bé. La única que esta una mica “tocadeta” es la Pina (diminutiu de padrina, que es com la va batejar l'Arnau quan no sabia dir Padrina), que la pobre ha tornat a tenir un part de 14 hores... uffffff i a més ha hagut de ser cesarià.
Però aviat se li oblidarà tot... i amb molta sort em torna a fer tieta aviat!! jejeje
Feia molt temps que no agafava un bebè als braços , em feia “cosa” peque em venia al cap la meva Perla, pensar que tant petitoneta, podria estar sola en algun orfenat, i no tenir ningú que l'agafes amb amor de mare... i m'havia proposat no agafar-ne cap.
Em pensava que em seria més difícil, però el Tiet va marxar una estoneta, i com que la Pina no es podia moure massa, el vaig tenir a coll una estona... Ohhhhhh quina sensació.
Semblava que 9 mesos eren una eternitat, i en canvi, han passat tant depressa.
En fi l'Ot, ja és aquí, en Martí ja és germà gran i l'Arnau es cosí un altre cop.
Espero que no passin molts anys fins que sigui l'Arnau el germà gran, i en Martí i l'Ot cosins.
Us he adjuntat una foto feta amb el mòbil, que amb les presses em vaig deixar la càmera, es de mala qualitat, però prometo posar-ne una de millor, i una dels TRES MOSQUETEROS junts.
0 comentaris:
Publica un comentari