PERLA D'ORIENT

La Xina demana l'actualització del CI.

2010-08-01T06:25:00.000-07:00

NOTA DEL DEPARTAMENT D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

" Nota sobre l'actualització dels certificats d'idoneïtat en els expedients de sol·licitud d'adopció a Xina

El Centre d'Adopcions de Xina (CCAA) ha informat a través de la seva web, que els certificats d'idoneïtat dels expedients de sol·licitud d'adopció a Xina que pel transcurs del temps estiguin caducats, a partir d'ara hauran d'ésser renovats mitjançant l'actualització de l'informe psico-social de la família sol·licitant.

Davant d'aquesta informació, l'Institut Català de l'Adopció ja ha iniciat els tràmits per actualitzar els informes psico-socials mitjançant les institucions col·laboradores d'integració familiar que tenen encomanada aquesta tasca, avisant a les famílies afectades. Tal i com el propi organisme competent del país ha suggerit, de manera prioritària s'estan realitzant les actualitzacions dels expedients de les famílies amb data de registre d'entrada al CCAA dintre del termini d'un mes des de l'actual data d'assignació, però progressivament s'aniran realitzant totes les actualitzacions de tots els expedients amb el certificat d'idoneïtat caducat. "

Fins ara i segons tenia entès, la generalitat automàticament renovava el CI en el moment de l'assignació, no hi havia cap problema. (Un 10 per la nostre comunitat autònoma!!)

Ara és la Xina la que demana aquesta actualització, significa entre moltes altres coses que haurem de tornar a pagar tant el CI, com les legalitzacions, com els xecs a la xina per les traduccions...

Això rai no és pas el "problema" més greu que ens puguem trobar...

Quan arribin les actualitzacions a la Xina, se suposa que els que entràvem amb els requisits antics, ens revisaran de nou amb els antics ???...Peró.... en 5 anys passen moltes coses a les famílies, atur, canvi de feina, nous fills, malalties, canvis de domicili ...

Que pasarà amb aquests expedients????

Quedaran automàticament fora de l'opció a la Xina després d'esperar tants anys???

En els anys que fa que esperem, és la primera vegada que em dona la sensació que hem perdut el temps, i que no acabarem sent pares de la nostra PERLA.

La versió que corre pels "foros" és que la Xina demana renovacions perquè dues comunitats autònomes ( Madrid i Andalusia) han tornat varies assignacions, que per la Xina eren correctes perquè no s'adaptaven segons ells al CI dels sol·licitants...

Jo penso que és una altre manera de "rebaixar" el numero d'expedients que tenen acumulats... Primer el canvi de normativa i ara això.

Crec que són molt educats, i no ens diran mai, senyors busquin una altre alternativa per ser pares. Amb tots aquests anys, molta gent ha desistit en l'intent de ser pares d'una criatura que vingui de la Xina.
I jo amb tots aquests anys, ni un sol cop he pensat en abandonar....fins ara.

Els anys passen, i clar que la vida canvia, perquè la vida és això un llarg camí per recórrer i que mai és igual, cada moment cada cosa passa i no es pot aturar, la vida passa i les coses canvien...
I qui sap si això farà que no puguem ser pares de la meva PERLA D'ORIENT.

Deixarem passar el mes d'agost, a veure si després trucant al ICCA, ens donen informació sobre com poden anar les coses.

Mentrestant, disfrutaré del meu fill, la meva família i els meus amics.... Peró amb el cor encongit pensant que potser he perdut la meva PERLA.

Se que seguiu el blog a parts dels "meus", gent que està en aquest llarg camí.
No us ho he demanat mai, però agrairia que deixesiu un comentari del que us sembla aquest tema, o si teniu alguna novetat que pugui ser d'interès.
Gràcies.

ÍTACA.

2010-07-16T06:55:00.000-07:00

Us deixo un tros del poema del grec Konstandinos Kavafis, he ensopegat amb ell en el llibre de Jordi Molist – L'anell- .

Fa pensar.... penseu!!!

“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis a l`illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí. No has d'esperar que Ítaca et doni més riquesa. Ítaca t'ha donat el vell viatge, senes ella no hauries sortit. I si la trobes pobra no és que Ítaca t'hagi enganyat: savi com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques.”

Ens passem la vida desitjant assolir alguna cosa, perseguint somnis, creient que quan tinguem això tindrem la felicitat.
Però no és així. L'existència és al camí, no al final. No importa la bellesa, la importància o l'espiritualitat del que pretenem.
L'última parada és sempre la mort.
Si no sabem ser feliços, ser millors, ser els que volem ser en el trajecte, tampoc no trobarem això al final.
Aquesta és la raó per la qual hem de gaudir del moment.
La vida és plena de tresors que la gent persegueix, són coses que es pensa que li ha de procurar la felicitat, però acostumen a ser miratges, i de vegades, un cop assolit l'anhel, només et trobes el buit entre les mans.

CARPE DIEM, no deixis per demà el que puguis fer avui, aprofita el camí de la vida per fer el que vulguis fer, per ser on vulguis ser, per estimar a qui vulguis estimar, per estar amb la teva familia, per estar amb els amics.

El que no facis avui, potser demà serà massa tart.

14 DIES !!!!

2010-07-14T06:18:00.000-07:00

Han assignat 14 dies!!!!!!!!!!!!!

Feia potser mes de 3 anys que jo no recordo assignacions de tants dies.

El que no es pot saber, com a mínim fins les pròximes, és si això és un pas endavant o simplement s'han menjat un mes. (dependrà dels dies que vinguin i del dia que arribin).

Però de moment, són 14 dies!!!

Hipotèticament i somiant... si assignessin de 14 en 14 ens quedarien aproximadament, 15 mesos...que comparats amb els 4-5 anys que tenia en ment... no són res!!!Ara a esperar a les del mes d'agost....

FELICITATS NINETA!!

2010-06-04T07:54:00.000-07:00

Tinc una debilitat, avui fa 21 anys que tinc una gran debilitat.... LA MEVA GERMANA.

Els que ens coneixen ho saben bé, tot i que ens portem tants anys, no podem estar l' una sense l'altre...

Sembla que era ahir, que jo tornava del casament de l'Avi Joan, a la matinada, quan la Iaia Montse i L'avi Isauro, m'esperaven a casa, qui sap des de quina hora, per anar al hospital...

I va néixer ella, una coseta petitoneta, lletgeta, ploranera i vomitona que em va robar el cor, i fins avui!!

Les seves abraçades són una de les coses que donen energia, molta energia per anar tirant.
Ningú les ha superat encara... Qui me les donara a partir del setembre?? Uffff millor no pensar-hi l'any es farà etern, ja començo a estalviar per poder anar a visitar-la un quants cops...

“Xurritu de mi corassson”. Felicitats, moltes felicitats.

PRIMERA COMUNIÓ

2010-05-24T05:55:00.000-07:00

Ahir va ser el gran dia...

L'Arnau va fer la Primera Comunió.

Va anar tot perfecte, i prometo fer una "entrada" digna, però estic amb exàmens, i no tinc temps aquesta setmana, per tant, només donar las gràcies a tots els que van venir a celebrar amb nosaltres aquest dia, i en especial als avis, per ajudar-nos a que tot sortís perfecte.

Us deixo una foto que va tirar una amiga... les altres no he tingut ni temps de veure-les.

ENTRADA ENDARRERIDA...

2010-05-21T06:56:00.000-07:00

UFFFFFFF!!!!!

Aquesta és una entrada que hauria d'haver fet el dilluns... però no tinc temps!!!

Feia anys que no estava tant estressada, entre la Comunió de l'Arnau, els exàmens i la falta de temps per estudiar, els tornejos de futbol, i el petit "susto" del cotxe, no atrapo!!

Primer de tot volia agrair a la Tere, que ens deixi disfrutar unes quantes vegades a l'any, d'una de les grans passions tant del nen com d'en Coro. EL BARÇA!!
( Besitos Tere!!)

Diumenge vam anar a l'últim partit de la lliga al Camp Nou, no cal comentar que vam guanyar, i que ens ho vam passar d'allò més bé.

Es impressionant, l'afició del camp, l'ambient, els partits...

Us deixo uns videos on veureu com va disfrutar la meva Vitamineta. (I que amb una trompeta al costat...pot ser una miqueta carregoós... ja veureu a què em refereixo

Només feia que mirar en Valdes, ara que es l'Arnau apunta a ser un bon porter, el "millor" dels benjamins (només ho és ell) del Boratosca...

Un dia us posaré un video, perquè veieu que no és amor de mare.

Au.... a seguir estudiant, i a esperar el diumenge, que serà el gran dia.

ASSIGNACIONS!

2010-05-10T12:04:00.000-07:00

Dons ja són aquí un altre cop...

Fins el dia 21 d'abril de 2006. Uns diuen que són pocs dies (que ho són) i d'altres que hi ha molts expedients....

Com que estic en una "fase optimista" em quedaré amb lo de que són molts expedients.

Vaig una mica estressada, entre els exàmens i la comunió de la meva vitamineta... No tinc ni temps per pensar en els anys que ens queden per davant. (Ja vindran temps on em lamenti assignació rera assignació).

De moment seguirem esperant...això sí amb un estresssss terrible. Quan passi el més de maig necessitaré relaxxxx.

Bé, felicitats als assignats.

Carolina

EL DIA DE LA MARE.

2010-05-02T22:39:00.000-07:00

Ahir va ser el dia de la MARE.

El meu fill em va regalar una flor vermella preciosa (gràcies a la iaia Montse, que li va donar perquè me la regalés... mare!!) i un dibuix que va pintar a catequesi, on posa:

Mare...
Gràcies per tenir cura de mi tots els dies.
Gràcies per valorar el meu talent.
Tu em consoles
i em protegeixes.
Gràcies per esxoltar-me i entendre'm.
M'has ensenyat a estimar,
i creus en els meus somnis.
Gràcies per descobrir-me el nón
Per tot això mare,
T'estimo.

Qui hi ha al món que t'estimi mes?
Sense condicions, passi el que passi?
Una mare.
A qui estima més al món una mare?
A un fill. Per sobre de tot.

Us deixo un escrit on segur totes les "mames" us veureu reflexades...

“Mamá es esa señora que lleva en el bolso un pañuelo con mis mocos, un paquete de toallitas, un chupete y un pañal de emergencia.

Mamá es ese cohete tan rápido que va por casa disparado y que está en todas partes al mismo tiempo.

Mamá es esa malabarista que pone lavadoras con el abrigo puesto mientras le abre la puerta al gato con la otra, sosteniendo el correo con la barbilla y apartándome del cubo de basura con el pie.

También es esa maga que puede hacer desaparecer lágrimas con un beso”.

“Mamá es esa forzuda capaz de coger en un solo brazo mis 15 kilos mientras, con el otro, empuja el carro de la compra.

Mamá es esa campeona de atletismo capaz de llegar en décimas de segundo de cero a cien para evitar que me “descuerne” por las escaleras.

Es esa heroína que vence siempre a mis pesadillas con una caricia.

Mamá es esa señora con el pelo de dos colores que dice que, en cuanto tenga un hueco, solo otro, va a la peluquería.

Mamá es ese cuentacuentos que lee e inventa las historias más divertidas solo para mí.

Es esa chef que es capaz de hacerme una cena riquísima con dos tonterías que quedaban en la nevera porque se le olvidó hacer la compra, aunque después ella se quede sin comer.

Mamá es esa señora con bigote y trencitas en los pelos de las piernas que jura que en cuanto tenga un hueco, sólo otro, se depila”.

“Mamá es ese médico que sabe, con sólo mirarme, si tengo fiebre, cuanta, y lo que tiene que hacer para que baje.

Es esa economista capaz de ponerse la ropa de hace cientos de años para que yo vaya bien guapo.

Mamá es esa cantante que todas las noches entona la melodía mas dulce mientras me acuna un ratito.

Es esa payasa que hace que me tronche de risa con solo mover la cara.

Es esa sonámbula que puede levantarse dormida a las cuatro de la mañana, mirar si me he hecho pis, cambiar las sabanas, darme jarabe para la tos y un poco de agua, y todo, a oscuras y sin despertarse”.

“La ves? Mi mamá es aquella, la mas guapa, la que sonríe”.

TORNEM A SER TIETS!!!!!!

2010-04-13T10:05:00.000-07:00

Dons si, tornem a ser Tiets, torno a ser Tieta, Tia ( com em diu en Martí)!!!!!!!!!!!!!!

Ahir va néixer l'Ot, és un nen preciós, petitonet de 2,800kg, i més morenet de pell i cabell que en Martí.
Es tant i tant maco!!!!!!!!!!! Ohhh com bavejo... ho reconec.

Ja ho he dit altres vegades, ser tieta és una de les coses que em fa més il-lusió d'aquesta vida, suposo que serà perquè jo a la meva tieta, la Padrina, li tinc autèntica devoció.
I ella a mi també, es nota, a més no es perd cap dels “actes” importants de la meva vida!!

Ja voldria jo ser una tieta nomes una mica mica com ella. Reconec que faig menys de tieta del que voldria, però la distància, encara que petita, es nota.. i la feina, i una mica tot plegat.

Bé a lo que anàvem.... l´Ot, gracies a Déu està sà, i ha anat tot bé. La única que esta una mica “tocadeta” es la Pina (diminutiu de padrina, que es com la va batejar l'Arnau quan no sabia dir Padrina), que la pobre ha tornat a tenir un part de 14 hores... uffffff i a més ha hagut de ser cesarià.
Però aviat se li oblidarà tot... i amb molta sort em torna a fer tieta aviat!! jejeje

Feia molt temps que no agafava un bebè als braços , em feia “cosa” peque em venia al cap la meva Perla, pensar que tant petitoneta, podria estar sola en algun orfenat, i no tenir ningú que l'agafes amb amor de mare... i m'havia proposat no agafar-ne cap.
Em pensava que em seria més difícil, però el Tiet va marxar una estoneta, i com que la Pina no es podia moure massa, el vaig tenir a coll una estona... Ohhhhhh quina sensació.

Semblava que 9 mesos eren una eternitat, i en canvi, han passat tant depressa.

En fi l'Ot, ja és aquí, en Martí ja és germà gran i l'Arnau es cosí un altre cop.

Espero que no passin molts anys fins que sigui l'Arnau el germà gran, i en Martí i l'Ot cosins.

Us he adjuntat una foto feta amb el mòbil, que amb les presses em vaig deixar la càmera, es de mala qualitat, però prometo posar-ne una de millor, i una dels TRES MOSQUETEROS junts.

NOTICIA ESGARRIFOSA...

2010-04-10T13:00:00.000-07:00

Avui he vist una notícia que m'ha deixat esgarrifada....

"Un nen de 7 anys adoptat per una família de Tennessee, als Estats Units. L'Artyom va aparèixer a l'aeroport de Moscou, tot sol i amb un paquet.
Hi duia una nota dels seus pares adoptius dient que l'orfenat els havia "enganyat" i que el nen "és mentalment inestable", i per tant no el volien.
Les autoritats russes han posat el crit al cel i volen congelar totes les adopcions per part de famílies dels Estats Units fins que aquests dos països no firmin un protocol d'adopcions.
A Washington, el portaveu del Departament d'Estat, P. J. Crowley, ha dit que el govern dels Estats Units està "òbviament molt preocupat" pel cas, però espera que Rússia no s'oposi a les adopcions en el futur.
I és que el país eslau és la tercera font d'adopcions internacionals als Estats Units, amb 1.586 nens i nenes el 2009, segons el Departament d'Estat nord-americà."

Aquí el MEU COMENTARI:

Aquesta persona que en molts mitjans han anomenat "mare", no es mereix aquest nom, ni de bon tros.

Us poso un CAS HIPOTÈTIC:

El meu nen, la vitamineta del meu cor, es torna agressiu, amb problemes mentals greus, i clar... jo no buscaré ajuda mèdica, no em cal.

Provaré de tornar-lo al hospital on va néixer, a veure si el volen.... suposat que no el vulguin... intentaré tornar-lo d'allà on ve... l'entaforaré dins la panxa un altre cop (ja faré que hi quepiga d'alguna manera) i problema resolt!!!!

Ah clar!!!! que no podré que el meu fill és biològic...llàstima...que si fos adoptat... em seria fàcil.

Suposo que tots voldríem fills sans, guapos, intel·ligents....
Però a vegades les coses poden canviar, una malaltia genètica que estava "amagada", una malaltia mental, un accident...
I per això ens hem de desempallegar dels problemes que pot portar un fill no perfecte, o no del tot sa??

Deu meu.... com està el món.

Als EEUU com aquí es passa un procés d'idoneïtat , que ha fallat?

La "persona" que es creia que seria una mare. O la persona que ha d'intentar saber si serem bons pares.

Potser, i només potser, aquest nen ha tingut molta sort, que aquesta persona l'hagi pujat en un avio, i l'hagi apartat del seu costat... Perquè quina vida li podia esperar amb una persona que no l'estima?

Desitjo que algun dia trobi una família que l'accepti tal com es, si es que realment te un problema, i el pugui ajudar, i se'l estimi moltíssim, i amb aquest amor se li vagin curant les ferides que li han fet en la seva curta vida.

Com sempre, només és la meva humil opinió de mare.

ASSIGNACIONS!!

2010-04-01T00:56:00.000-07:00

Amb les vacances de setmana Santa, arriben les assignacions!!

Sis dies mes... això es molt, dos tandes seguides amb més de 2-3 dies.
Ens suposen molts menys "anys" d'espera, serà veritat que això s'arria??

Amb aquestes bones noticies, i si el temps acompanya, anem a disfrutar de les mini vacances!!!

Que ultimament, no tinc ni temps per escriure al blog.

Petons als que ens seguiu.

ASSIGNACIONS!!

2010-03-02T06:54:00.000-08:00

Dons ja han sortit les noves assignacions.

SIS DIES!!!!!!!!!!!!!!! Semblen pocs, però veient el ritme que portaven, 2-3 dies per mes, sis són molts, i a més no inclouen caps de setmana com altres vegades.

De sis en sis, ens pot suposar de 2 a 3 anys d'espera menys.
Ara s'haurà de veure si continuen amb aquest ritme les pròximes.
Se suposa que aquestes són les del mes de febrer, i a finals de març haurien de tornar a assignar, si no és així, s'han "menjat" un mes, i els sis dies ja no serien tan bones notícies.

A esperar un mes més.

Com diu l'avi Joan, qui dies passa anys empeny!!!

LA MEVA VIDA FA 9 ANYS!!

2010-02-18T07:57:00.000-08:00

Que ràpid passa el temps per algunes coses...

Sembla ahir que va néixer la meva vida, que era petitonet, que em necessitava tant i tant... i ara ha crescut, ja es tot un homenet.
Tinc la gran sort de tenir un nen sà, alegre, intel·ligent, que quan somriu em fa perdre el mòn de vista!!
Ja se que direu que és amor de mare...però no, es veritat i ES EL MEU FILL!!

La vitamineta del meu cor, que fa que l'epera de la nostre Perla, sigui mes lleugera.

Us deixo algunes fotos, i un vídeo.

Ara abans d'anar a dormir, em fa posar a cantar ... Busca lo mas vital, no mas, lo que hay que precisar no mas, y olvidate de la preocupación, si buscas lo mas esencial sin nada mas ambicionar, mama naturaleza te lo daaaaaa... I es fa un tips de riure.... mireu el vídeo .

Es o no una VITAMINETA !!

XIN NIAN QUAI LE !!!

2010-02-14T00:25:00.000-08:00

Feliç any nou del Tigre!!!

(d'alguna cosa havien de servir les meves classes de xinès)

Avui comença l'any nou, i faig 34 anys....ufffff

Són camí de 35 i 35 camí de 40....

Recordo com esperava els 30.

Alguna amiga (a la que li “costa” fer petons a abraçades) va tenir la “crisi” dels 30, quan els feia jo (tot i que ella no es feia fins el setembre).

I jo estava tant i tant contenta.... Havia hagut d'esperar mes d'un mes i mig per poder presentar la sol·licitud d'adopció al ICCA, ja que a la Xina, no et deixa tramitar expedient fins que no els tens.

Ara ja en són 34, i cada any que faig, me'l miro com un any més sense la meva Perla.

El que no canvia, és el que dic sempre, que el dia del aniversari, hi hauria de tenir una estoneta dedicada als pares, per poder felicitar-los.

Sonarà repetitiu, però copio l'escrit de l'any passat, perquè penso i penso, i acabo redactant el mateix amb altres paraules.

“...Vull començar el dia felicitant als meus pares!!

Perquè des de que tinc l’ Arnau, he entès mes el que han fet i encara fan per mi.

Estic seguríssima que recorden la primera vegada que em van agafar als braços, la primera vegada que vaig dir papa o mama, la que vaig caminar, la meva primera dent... com anava creixent.

Perquè se que m’estimen moltíssim.

El dia dels aniversaris, haurien de tenir una estoneta especial dedicada als pares.

Als que sempre t’han estimat, els que sempre han estat amb tu.

Perquè gracies a ells sóc tal com sóc, i tinc i tindré el que tinc.

Amb el “tindré” em refereixo a tu.

Perquè ells m’han ensenyat que la sang no té res a veure amb l’amor als fills.

Perquè el meu pare, l’avi Joan, sempre ha respectat l’amor que tinc per la meva germana (filla de la iaia Montse i l’avi Isauro), perquè no ha tingut mai cap problema perquè vingués amb nosaltres anéssim on anéssim, perquè per Nadal cada any li porta el seu regal, perquè per Sant Jordi, porta un llibre per cadascuna...per detalls així.

Perquè l’avi Isauro, sempre m’ha tractat com si fos la seva filla gran, mai cap diferencia en res. Inclús li he sentit a dir que te dues filles.

Perquè poden seure tots quatre a taula, anar al parc amb el teu germà, veure un partit de futbol... Ja entendràs que tenir per part de mare quatre avis que poden estar junts, que dinen junts sense que pugui ser cap dia especial, que es desviuen per tots nosaltres es una cosa que no tothom pot dir.

Avui seran tots a casa per celebrar els meus 33 anys.!

Per tot això, vull donar-los les gracies i felicitar-los.

Felicitats Papa, Felicitats Mama!!!! ...””

ANY NOU XINÈS, ANY DEL TIGRE

2010-02-10T09:23:00.000-08:00

L'any nou xinès del 2010 serà l'any del TIGRE, i coincidira amb el 14 de febrer, EL MEU ANIVERSARI!!!! (poca gent pot dir que l'any nou comença el dia que fa anys...)
Per a la Xina, serà l'any 4708 del seu calendari llunar.

L'any nou és també anomenat FESTA DE PRIMAVERA, perquè coincideix amb el seu calendari agrícola.
Durant aquestes festes milions de xinesos viatgen al seu lloc d'origen per trobar-se amb les seves famílies i passar junts els dies que dura (uns 15)

L'any del TIGRE, que en xinès s'anomena HU, i està associat al metall.
Cada any correspon a un animal i a un element.
Els elements són el foc, la terra el metall l'aigua i la fusta. Com que els signes són 12 i 5 les energies, el cicle tarda en repetir se 60 anys.

El Tigre és el tercer animal del horòscop xinès, es diu que Buda volia donar un nom a caca any, i com que no sabia com fer-ho va cridar als animals de la Xina, i només van anar-hi 12 dels animals, el tigre amb la seva força va poder nadar en un riu amb molta corrent , arribant després de la rata i del bou.
Buda va anomenar als anys segons l'arribada dels animals.
L'ultim any tigre-metall va ser el 1950.

Una altre llegenda, parla d'un MONSTRE carnívor que es deia NIAN, molt fort , amb un gran cap i unes banyes molt afilades.
Nian vivia al fons del mar durant tot l'any, però la vigília del any nou, pujava a la terra per devorar el bestiar i la gent que trobava al seu pas.
Per tant tota la gent que vivia prop del mar, corrien per refugiar-se de NIAN.
La vigília d'un any nou, va aparèixer un home de cabell gris en un poble. Va demanar permís per estar tota la nit a fora, i els va assegurar que caçaria la bèstia, mentre la gent fugia del poble.
Quan NIAN va arribar al poble l'home va encendre molts petards. Espantat per la fressa i les llums. Nian va fugir.
Al matí , quan van tornar el habitants del poble, van trobar que estava tot intacte. No hi havia ni rastre del home.
En el seu lloc van trobar tres elements preciosos amb els que havia atemorit la bèstia.
Van creure que aquell home deuria ser algun déu que havia vingut per ajudar-los.

D'ençà d'aquells fets, per l'any nou, es pengen banderes vermelles i es tiren petards.
I amb el pas dels anys es va convertir en la festa tradicional de NIAN.
Que Nian significa “ANY” amb Xinès.

LA MÀ SOLIDARIA DE L'ARNAU

2010-02-08T09:16:00.000-08:00

Aquesta és la mà solidaria que va pintar l'Arnau.

El diumenge vam aprofitar per anar caminant fins als Hostalets, hi havia moltíssima gent comprant mans, i ballant i saltant al plaça de l'Església.

La mà de l'Arnau, la va comprar la Tieta Pat, que va dir que decoraria el seu pis de Bcn.

L'arnau es va decidir per la mà d'un amic de classe de l'altre escola.

Amb aquesta aportació i totes les que la gent feia...que crec que seràn moltes, espero que puguem ajudar una miqueta als nens d'Haití.

I que serveixi també perque els nostres nens aprenguin que és la solidaritat.

Us deixo unes fotos dels acompanyants que vam tenir...

INICIATIVA SOLIDARIA PER HAITI A TRAVES D'UNICEF

2010-02-06T01:12:00.000-08:00

Us vull fer arribar una iniciativa solidaria , promoguda per la GALERIA IC9 ART, dels Hostalets d’en Bas, amb el suport del Consell Comarcal, de l’Ajuntament, de l’empresa Alzamora Packaging, i les escoles de la Garrotxa.

Els nens han pintat una mà sobre un cartró , i han dibuixat amb el tema, estil i tècnica que han volgut al voltant d’aquesta mà.

Durant els 4 caps de setmana de Febrer, de 10 del matí a 6 de la tarda, estaran a l’església del poble dels Hostalets exposats i es vendran a un preu de 5€.
Aquests diners es donaran a UNICEF, i estaran destinats exclusivament als nens d’Haití.
A part de la venda dels dibuixos, hi haurà activitats lúdiques de tota mena cada dia, castellers, cercaviles...

Us recomano que si teniu uns estoneta algun cap de setmana us acosteu als Hostalets, compreu alguna Mà Solidaria, i disfruteu dels paisatges de la meva Vall.
Que alguns anomenen la petita Suïssa Catalana.

Us adjunto la web de l'Ajuntament per saber com arribar als Hostalets.

Si algú s’anima feu-ho saber.

ASSIGNACIONS

2010-02-01T11:59:00.000-08:00

Dons sembla que es confirma, una Ecai i AFAC, han publicat que les assignacions han arribat fins el 5 d'abril!!!

Només dos dies.... i sembla que no hi havia gaires expedients!!!

Arribarà algún dia la nostra??

Mentrestant , aprofitarem les estones d'alegria que ens regala la vida...

Una estoneta a la neu, que la nevada d'ahir encara aguantava quan han arribat els nens del cole, així que ben abrigats, i trineu en mà, a riure una estoneta!!

Us deixo unes fotos i un video.

El somriure del meu fill fa que tot sigui suportable...fins i tot la llarga espera.

Petonets.

DESDE LA SEGURETAT DE CASA....

2010-01-24T01:01:00.000-08:00

Des de la seguretat que dona estar a casa, i veure el meu fill menjant, dormint en un llit, i jugant amb un munt (potser innecessari) de joguets.

Veient els seus somriures i les seves ganes de descobrir el mon.

Des de casa, on la felicitat es plena (encara que a vegades, som tant egoistes que no ho sentim així).

Des del meu còmode sofà, on el terra el dia 12 de gener no va tremolar, veig les noticies i m’esgarrifo…

Milers de morts, i mes de 550.000 nens orfes, i un país per reconstruir.

Es veu tanta desesperació en les cares dels que han sobreviscut, i tanta soledat i tristesa en els nens...

Les màfies s’aprofiten sempre dels mes dèbils, els nens.

UNICEF, diu que es irresponsable l’adopció de nens Haitians, i ES EVIDENT, no poden treure del seu país, per molt que creiem que es el millor per ells, nens sense identificar i sense saber si tenen o no família PERÒ, els orfenats ja estaven plens de nens adoptables, nens que si sabien abans del terratrèmol que buscaven una família.

Des de casa meva, des del meu sofà, penso que si jo, una insignificant mare, sense el nivell d’organització ni infraestructura ni posició “social”, he intentat imaginar una solució, com pot ser que la gent que les ha de buscar , no hagi fet ja alguna cosa, per treure tots aquets nens del carrer i la desesperació????

Que proposo????? Si els orfenats estaven plens, aquets nens que ja eren adoptables, podrien sortir dels orfandats i trobar famílies, i així, deixar “lloc” per els nens, que s’han d’identificar i que necessiten un lloc segur mentre esperen o desesperen que algú de la seva família se’n faci càrreg.

Sempre he imaginat que la meva Perla vindria d’ Orient, però, no tindria cap problema en tenir una Perla del Carib, com a fill-a, perquè crec que molts nens necessiten. uns pares.
I perquè qui sap algun dia, la nostre segura casa també trontolli i siguem nosaltres els que necessitem un cop de ma.

Qui pot fer alguna cosa??? No ho se. Nosaltres com sempre seguirem esperant.... a que,qui tingui el “poder “ per moure’s ho faci.
I no nomes a Haití, sinó en altres llocs on els nens sempre tenen les de perdre.

ENTRADA ANTIGA.... UN PETIT "DESPISTE"

2010-01-11T06:27:00.000-08:00

Com se'm podia passar una cosa com aquesta?????

Fa 1 any, vaig escriure una entrada al blog, sobre el regal de reis, i repassant , he vist que no hi és!!!!

No la puc reescriure, perquè no se exactament que posava, però eren regals de reis especials, per tu, Perla d'Orient.

De petita tenia una nina que era la meva preferda, portava posat un mono de color blau, i tenia els cabells roses lligats amb una cueta. Era tant tova...que la podies abraçar tota la nit.

Quan ja no em van interessar les nines, va passar d'herència a la tieta Pat, i després la iaia la va tenir molts anys a l'habitació, fins que un dia va acabar en una bossa de reciclatge, suposo que fent feliç a alguna altre nena.

Era una Cabbage Patch Kids.

Són unes nines totes diferents amb una partida de naixament i un nom.

Són nines que les nenes poden "adoptar" i jo ho vaig fer fa un munt d'anys (ara amb tristesa, penso que l'hauria d'haver conservat...)

Dons els reis et van portar una nina especial per tu Perla, era una nina china que es diu Magalí i que va nèixer el 22/11/2006 ( la nostre data de registre).

La vaig comprar directament al Hospital de les Cabbage patch Kids, a Cleveland, EEUU, i vaig tenir sort del nivell d'anglès de la Tieta Pat, perquè vam haver de trucar un parell de vegades (tinguent també en compte el canvi horari...) tota una odisea.
Us deixaré escrit al final la pàgina web http://www.cabbagepatchkids.com/i una miqueta la història de les nines.

Està esperant a que arribis. I si ets un Oriol, ho tenim tot pensat... Si no t'agraden les nines, (que veient els gustos del teu germà és una cosa provable), la guardarem per si la Pina o la Tieta algun dia tenen una Nineta que la vulgui cuidar!!

Aquesta es la nina Magalí.

L' altre regal és la teva habitació.
Recordo una entrada on explicava que haviem pintat la teva habitació, i el motiu de perquè era rosa i el de la senefa.

Dons el papa va acabar de fer els mobles(tot i que falta alguna cosa), i la Iaia Montse ens va fer les cortines igual que les senefes, queda preciós, i no volia que no quedés en el record d'aquest blog.

Poso la foto que vaig adjuntar fa un any.

La historia de los Cabbage Patch Kids (web micpk.com) web de Cleveland www.cabbagepatchkids.com

Te imaginas un lugar asombroso, una tierra llena de magia i fantasía, donde unos originales niños nacen dentro de unos repollos muy especiales?

Fue en un lugar como este donde un día Xavier Roberts descubrió un mundo encantado conocido como MAGIC CABBAGE PATH, LA TIERRA DEL REPOLLO MAGICO. Donde unos niños muy simpáticos nacían dentro de unos repollos.

Cuando los Bunnybees (conejitos de la tierra del repollo mágico) rociaban con cristales mágicos los repollos de cada planta empezaban a nacer niños y niñas de todas partes del mundo: son los Cabbage Patch Kids, todos son unicos y no hay dos iguales.

Xavier quedo tan maravillado por su dulzura y gran corazón que decidió construir el Babyland General Hospital, para poder cuidarlos, pero como cada día seguían naciendo mas, pronto el hospital se quedo pequeño para acogerlos a todos. Fue entonces cuando decidió dar la oportunidad a todas las niñas del mundo de poder adoptar a su propio y único Babbage patch kids y llevárselo a casa para cuidarlo y darle todo el cariño que necesite.

Cada Cabbage Path Kid, tiene su propio nombre y personalidad. Cada uno viene con su certificado de nacimiento que garantiza su originalidad.

En el documento oficial de adopción de cada Cabbage Patch Kid, se encuentra el procedimiento que se debe seguir para poder adoptarle, i es importante que se realice correctamente el juramento que dice:” PROMETO QUERE I CUIDAR A MI CABBAGE PATCH KID CON TODO MI CORAZON Y PROMETO SERUNA MADRE RESPONSABLE Y CARIÑOSA Y RECORDAR SIEMPRE LO IMPORTANTE Y ESPECIAL QUE ES PARA MI”

4 ANYS DINS EL MEU COR.

2010-01-06T00:22:00.000-08:00

Avui dia de Reis, fa justament 4 anys que et portem dins el cor.

Qui havia de dir que faria aquestra entrada al blog 4 anys després.

Recordo la cara del papa, quan em va fer el millor regal de reis que ningú em farà mai.

Dir que "si" que haviem de ser els teus pares.

Siguis on siguis, el portarem al cor si cal 4 anys més. Y el primer any que puguis celebrar el dia de reis amb nosaltres, serà el més especial de tots.

Uiiiiiii..... el teu germà es comença a moure...

No hi ha res més meravellos al món, que veure la cara de il.lusió que posa quan baixa l'escala, treu el cap al menjador i diu: HAN PASSAT ELS REIS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ( tot i que des de l'any passat ja sap que no tots els regals que hi ha els deixen els reis, que uns quants els posem nosaltres ;-))

Us deixo una foto del meu Rei Baltasar particular, tot i que ja es de fa un parell d'anys que li va tocar fer de rei a l'escola.

No fa cara d'espantat.....es cara de: "Mama no m'agrada disfressar-me, odio pintar-me... i a sobre em posen de rei negre i em fan pintar tota la cara!!!!"

FELIÇ 2010!!

2009-12-30T02:41:00.001-08:00

Us deistjo a tots un bon any nou!!

Que estigui ple de somriures
de petons i abraçades,

Que estimeu als que us estimen,
que sapigueu dir el que voleu dir
i que us diguin el que voleu sentir.

Demano al nou any
veure somriure al meu fill cada dia,
veure'l feliç
fer-li petons cada nit,
abraçar-lo de bon mati,
i que tingui salut.

Que la meva família estigui amb mi
i poder estar amb ells quan em necessitin.

Que la "separació" de la meva debilitat, el mes de setembre, no sigui molt dura.

Demano poder continuar tinguent feina, "voluntat" per estudiar, i tenir una miqueta de salut.

I demano el que demano cada any des de fa 4 anys.
Que aquest sigui el nostre any,
que poguem veure la carona de la nostre Perla d' Orient.

I demano al seu "Angel de la Guarda" que no li tregui l'ull del cim, i que li faci petons i abraçades allà on sigui, que l'estimi per mi durant aquest temps.

Uiiii, quina llista mes llarga.... serà demanar molt???

Qui sap.

EL MILLOR REGAL VE DE LA XINA!!!!!! ASSIGNACIONS

2009-12-25T05:07:00.000-08:00

ohhhhhhhhhhhhh ohhhhhhhhhhhh, quin "subidon".

ASSIGNACIONS, ASSIGNACIONS, ASSIGNACIONS!!

El millor regal de Nadal que ens podien fer..... AFAC, ha confirmat que avui hi ha agut assignacions.

Estan asignades les families fins el 3 d'abril de 2006.

Canviaran les coses, et veurem la carona aquest 2010???

Bon Nadal Perla meva, siguis on siguis.

Bon Nadal a tots i sobretot quin dia tant especial per els assignats.

Ui ui, em criden, l'escudella ja és a taula, no farem esperar la iaia Montse...

Que ha de tenir un Pessebre?

2009-12-24T01:22:00.000-08:00

El nostre pessebre és una mica original, te un mar amb nens que fan castells de sorra, un hort, un taurò, i tot el que ha de tenir un pessebre....

Però ens falta el caganer!!!!!!!

Haurem de fer algún invent.

Us deixo fotos del Pessebre que va fer l'Arnau.

I un video on diu el que ha de tenir un pessebre...

Bon Nadal.

BON NADAL

2009-12-23T03:24:00.000-08:00

Bon Nadal a tots els que seguiu el Blog.

Aquest any m'he proposat no escriure res semblant als altres anys , no espero que sigui l'últim any que estigui sense la meva Perla, i no vull ni pensar els que falten per pasar el Nadal tota la família per fi junta.

Us vull dessitjar que el Nadal us ompli el cor de felicitat i que recordem els que ja no hi són, i que no hi seràn més (L'avi Josep i la Iaia Rosa).
Que paseu un Nadal envoltats dels que us estimen i us estimeu.

Us deixo com a felicitatió alguns dels anuncis que hi ha la televisió aquest any i que penso que a part de vendren's el que anuncien, fan que arribin al cor de la gent.

SOMNI

2009-12-16T02:02:00.000-08:00

Perleta meva, avui he somiat amb tu!!

Només he somiat amb tu clarament 3 vegades:

La primera, la vaig exposar quan en l’entrevista escrita de la idoneïtat em van preguntar si havia somiat amb tu.
Eres un nen, i m’agafaves fort de la ma mentre pujàvem en un avio.

La segona, eres una nena petitoneta d’uns 9-10 mesos, et tenia a coll, estaves tota bruta i despentinada, i entraven en una habitació amb tot de papes amb les seves nenes totes mones, netetes, vestidetes... i tenien una feinada a posar-les guapes... Recordo que els deia, mireu que maca la meva nena!!!! Eres la meva!!

Avui he somiat un altre cop amb tu, tornaves a ser una nena, d’uns 3-4 anys, sortíem d’una escola amb el teu germà, i al deixar-me anar la ma, has caigut de morros a terra, t’has fet un gran “nyanyu” i ploraves mooolt i moolt, t’he abraçat fort i tu em deies mama fa mal!! Lo millor de tot ha set despertar-me amb la sensació de l’abraçada forta que em feies. ( El teu germà s’ha fet gran, no era massa carinyós, es mes aviat esquerp, però ara li costa més fer abraçades i petons.... Cosa de fer-se gran.)
Només era un somni, però ajuda a seguir esperant...

La Foto, es una escultura que hi ha a la Plaça Clarà d’Olot, és una escultura que es diu Maternitat, i es del gran l’Escultor Olotí Josep Clara Ayats.
El dia de la mare, se li fa una ofrena floral i els nens fan o feien un concurs de dibuix on acaba sortint l’escultura mes o menys “real”.

ASSIGNACIONS

2009-12-02T01:15:00.000-08:00

Per fi!!!! Sembla que es confirma, algunes ECAI, han confirmat que han sortit les assignacions, i que per fi març del 06 ja esta acabat ( tot un any per un mes...).

Desprès de la setmana passada on tot eren rumors, i fins i tot n’hi va haver un que em va deixar molt i molt preocuparà, a part del canvi de director del CCAA (que no sabem quina repercussió tindrà, si per bé o per malament) es deia que des de xina, havien dit que no tenien nens per cobrir els expedients de març (i per tant, se suposa que es paraven les assignacions) no vaig voler fer cap entrada en el blog perquè no estava confirmat, i em semblava molt i molt estrany, si no tenien nens, perquè segueixen acceptant expedients??? Per diners??? Dubto que puguin jugar em els sentiments dels pares i mares que esperem ser assignats, encara que sigui d’aquí molts anys!

Bé, contant que aquest any s’han saltat assignacions d’ abril , setembre i novembre, i que segons el meu “arxiu d’assignacions” l’any passat al desembre van assignar dos cops, qui sap si d’aquí a final d’any hi tornen!!!!
Diuen que d’il·lusió també es viu. Dons apa tirem d’il·lusió, i esperarem que amb el nou director i el nou any les coses vagin a millor, i qui sap, potser amb molta sort a finals del 2010 veure la carona de la meva Perla d’Orient.

Us deixo una foto on es veu el Maching Room, que es la sala on s’emparellen pares i fills, un dia us explicaré com ho fan.

3 ANYS DE REGISTRE, 1 ANY DEL BLOG.

2009-11-20T02:36:00.000-08:00

El temps passa lent, però ràpid, quina contradicció.

Avui fa tres llargs anys que el nostre expedient esta registrat a la Xina, i fa un any que vaig innaugurar el blog.

Durant aquests tres anys, han passat coses molt bones i cosses no tant bones, la vida passa, mentre l'Arnau creix, tant i tant rapidament.

Tal com van les coses, això es pot allargar uns anys més, des del gener i fins avui, només han asignat el mes de març, i encara no està acabat, segons els meus càlculs, ens queden 239 dies davant nostre, a una mitjana, siguent optinistes de 4 dies per mes, són gairabé 5 ANYS MÉS D'ESPERA!!!!!!

3 anys de registre + 1 anys per fer tot l'expedient + 5 anys que poden quedar= 9 ANYS?????

Sóc de naturalesa tranquila i pacient, els que em coneixen saben que en poques vegades a la vida he perdut els nèrvis.

Però com pot ser que amb els nens que hi ha que busquen una família on crèixer, es pugui tardar tant temps ???

D'acord que a la Xina, hi ha menys abandomaments (per sort per els nens), i que l'adopció nacional a Xina creix...Però algú ens hauria de dir quina previsió tenen, i si serem o no asignats al final!!!!!

Qui ho hauria de dir,??No se si des de Xina, o des de la Generalitat, però només una mica d'informació faria l'espera diferent.

Que hi han altres opcions, es clar que sí, adopció nacional, i altres paisos, però, els temps estàn pujant a tots els paisos, i a més la majoria de paisos van per ECAI, que evidentment haurà de cobrar els seus serveis, però al rebre una asignació haurem de renunciar a l'altre, lo que suposa a part de perdre els diners, "perdre" un dels dos fills que haurem portat al cor molts anys...

Perquè només les persones que estan en un procés d'adopció poden entrendre que a partir del dia que et proposes l'adopció portes dins el cor una personeta, que no saps com és, ni quina edat té, ni si es un nino o una nineta, però que ja es tant teva com el teu fill.

I que renunciar a ella, podria provocar un inmens dolor!!!

Que ens queda??? ESPERAR I TENIR PACIÈNCIA.

I disfrutar del dia a dia, i del nen tant meravellòs que tenim, i potser no posar dates límits i quan tingui que ser serà, amb l'esperança de que al final tot arribi.

Perleta meva, tresor, agafa't fort al fil vermell, que vindrem per tú, costi el que costi i sigui quan sigui.

LA FAMILIA CREIX!!

2009-10-13T06:28:00.000-07:00

Siiiiiiiiiiii!!!!!!!!

Tornarem a ser tiets, si deu vol cap a l’abril.
La Pina i el Tiet estan esperant un germanet per en Martí.

Ahir va sonar el telèfon i en Martí de cop em diu, tia, tindre un germanet o una germaneta, i jo em pensava que era perquè els Tiets li havien dit que tenien la intenció d’adoptar un fill com nosaltres, però la sorpresa va ser quan la Pina s’hi posa i em va dir que a l’Abril!!!

Quina alegria mes gran, encara que no ens veiem el que voldria, per la feina i per la “distancia” ser tieta es una de les coses que sempre m’ha fet més il·lusió, perquè recordo la meva tieta, la Padrina, com m’estimava ( i m’estima) i em cuidava i els dies que passava a casa seva eren dels millors, amb els meus cosins (jo que vaig ser mooolta anys filla única).
I sempre avia dit que jo seria una tieta com ella, ja se que quedo mooolt lluny de ser mai com ha estat ella, però el meu nebot es una de les personetes que més estimo.
Buscaré un raconet al blog, per quan la Pina tingui una eco posar-la. I a l’abril no hi faltarà la foto.

TIETS NOVAMENT!!!!

FELICITATS TIET I PINA!!

ELS TEUS CELS, DE JOSEP THIO.

2009-09-18T00:36:00.000-07:00

Ja fa molts dies que estic escoltant aquesta canço per la ràdio, i cada cop que la sento, em dona forçes per continuar esperant.

Si hagués nascut mes a prop teu, hauria vist tots els teus cels.
No puc imaginar, la teva infància y tot el temps que m’és negat.
Tots els camins que he estat voltat, per arribar on erets.
He estat tant temps perdut fins que no t’he conegut.
Va ser una nit tant llarga...

Sonen campanes a dins del meu cor, ja s’ha complert la profecia.
M’omples la casa de sons y perfums, que dibuixes en l’aire.
Ara se com t’eixugues els cabells, la cara que fas al llavarte. Com plegues la roba tan dolça com tu, d’on neixen les rialles, Dels ulls...

SI hagués nascut mes a prop teu, hauria vist tots els teus hiverns.
No puc imaginar, les teves trenes, però no el temps que m’és negat.
Tots els camins que he estat voltat per arribar on erets.
He estat tant temps perdut fins que no t’he conegut. Va ser una nit tant llarga...

Sonen campanes a dins del meu cor, ja s’ha complert la profecia.
M’omples la casa de sons y perfums, que dibuixes en l’aire.
Ara se com t’eixugues els cabells, la cara que fas al llavarte.
Com plegues la roba tan dolça com tu, d’on neixen les rialles, Dels ulls...

No puc deixar de sentir-me gelós, dels anys que no t’he pogut veure.
El teu somriure m’esborra del cap aquesta tonteria.
Et miro amor meva y penso en la sort, la sort que ha estat trobar-te.
Ets com un àngel que baixa del cel que ha vingut a salvar-me.

Sonen campanes a dins del meu cor, ja s’ha complert la profecia.
M’omples la casa de sons y perfums, que dibuixes en l’aire.
Ara se com t’eixugues els cabells, la cara que fas al llavarte.
Com plegues la roba tan dolça com tu, d’on neixen les rialles, Dels ulls.

La canço és de Josep Thio.
Josep Thió és un artesà de la melodia, un treballador del cor, un constructor de cançons tan exigent amb la seva professió com amb els seus sentiments. La seva obra és fruit d’una inspiració metòdica, d’una calculada passió, d’una respiració continguda que explota ben endins i surt lleugera, cap enfora, fluint per l’ànima. Fina i afinada.

PRIMER DIA D'ESCOLA.

2009-09-15T00:30:00.001-07:00

Ahir va ser el primer dia d'escola de l'Arnau.

No tindria res de diferent, si no fos que ha canviat d'escola.

Aiiiix... quin tips de patir.

Tot el dia: "li haurà anat bé, li haurà agradat, s'haura adaptat als nous companys..."

Tot i que els coneix gairebé a tots, ja que son tots del poble o de futbol, no deixa de ser un canvi.

Però que "Feliç" vaig ser, quan al baixar del bus, es va passar casi 1 hora seguida explicant tot el primer dia del nou cole. (Cosa extranya, perque a vegades li has de treure les paraules...)

Avui el segon dia, ja estic moooolt més tranquila i ell content. Ara que continui amb aquestes ganes d'anar al cole... ja canviarà quan comencin a posar deures. ;-)).

Apa ara a esperar les asignacions d'aquest mes.... a veure si acaben ja amb el llarc mes de març del 2006.

31 D'AGOST...S'ACABA L' ESTIU.

2009-08-31T06:58:00.000-07:00

FELICITATS PAPA !!!!!!

Ja tonrnem a ser 31 d'agost, Sant Ramon, el sant del Papa.

Quan arriba sant Ramon, vol dir que l'estiu ja s'ha casi acabat, arriben les festes del Tura, després l'escola i la rutina de cada dia.

Aquest estiu ha passat molt depressa, cosa extranya, ja que els estius se'm fan eterns... no soporto la calor ni el sol. Hauria d'existir l'opció "d' hivernar" des de finals de juny fins a principis de setembre... Jo no surtiria del cau!!!!

L' estiu com sempre, per la platja, reposant, pescant, nedant, menjant.... ufffff ens sobren uns kilets a tots.

La diferencia d'aquest estiu ha estat que he marxat jo soleta...no havia deixat mai al papa i al teu germà sols a casa (bé, sols, sols...tampoc, es van pasar els dies a ca la iaia Montse, que cuina més bé que el papa) vaig anar a veure la tieta a Irlanda, ens anyoravem com unes toves, i no podiem esperar tantes setmanes a veuren's ( i l'any que ve marxara tot un curs...ufff). Així que maleta en mà, vaig agarar un vol de Ryanair, i cap a Irlanda.
Ens ho vam pasar genial, i queda malament dir-ho però, quin relax sense horaris ni mama per aquí, tuti per allà.... (si em senten, no em deixen marxar mai més...)

I ara ve la frase que surt cada any... i que aquest no serà menys.
"Espero que l'estiu que ve ja siguis aqui amb nosaltres, i ens ho passem bé tots junts"
Poso la frase perquès és com una tradició, com per Nadal, però segur segur que no seràs aquí, això cada dia va més lent... PACIENCIA.

Aqui deixo algunes fotos de l'estiu.

NOVES ASIGNACIONS !!

2009-07-17T06:24:00.000-07:00

Dons pel que es veu, ja han tornat a assignar…..

Un mes més, és un mes menys… o això diuen… o com diu l’Avi Joan, qui dies passa anys empeny!!
(ufff casi 4 anys empenyent...)

Han asignat només 2 dies, però el 21 era un dels dies més carregats del 2006, i han assignat fins el 22 vol dir que no l’han partit per dos, com molta gent es pensava.
Per tant, han assignat a moltíssimes famílies en comparació amb el que portem d’any, millor dit anys.

Això marxa!!!! Si continua a aquest ritme, potser a finals del 2010 ja veurem la teva carona...

Que consti que tot això son suposicions meves, que no voldria que cap dels companys que seguiu el blog us “ofenguéssiu”, és només la meva opinió...

Però i sI encertés?????

Bé per lo demés tot segueix el ritme dels estius, només amb la diferència que la Tieta es lluny, a Irlanda.

Cada dia tinc el cor una mica mes escampat per el món, a Barna amb l’Avi, a Girona amb en Martí, a Irlanda amb la Tieta i com no, a la Xina amb tu!

A veure si m’ho puc arreglar per marxar uns dies a veure a la Tieta, unes minivacances a Irlanda no estarien malament...
Diuen que els bessons tenen uns llaços especials que els uneixen, a vegades penso com nosaltres sense ser bessones els podem tenir.
Aix... Com ens trobem a faltar. Quines dos fleumes de germanes hem anat a sortir.
Però és el que hi ha. Algun dia tu i el teu germà sentireu el mateix.

SANT JOAN !

2009-06-23T06:35:00.000-07:00

Un any més arriba la Nit de Sant Joan, una nit màgica, i amb ella comença “oficialment” l’estiu a casa.
El teu germà ja acaba l’escola, i els dies pasen entre el casal, la piscina i la platja, no hi ha preses, ni corregudes als matins, ni horaris tant definits, la vida passa amb un altre intensitat.

Demà es el sant de l’Avi, el teu padrí, i des d’aquí el volem felicitar, i donar-li un petó molt gros de part de tots quatre, a veure si amb molta sort, l’any que ve ets aquí per fer-li tu.

Ja veuràs quin avi mes “enrollat” que t’ha tocat, sempre fent-nos riure, amb acudits o fent “tonteries”. Costa imaginar que sigui el mateix, que a la feina va amb trajo, i que és el que té la responsabilitat de dur una empresa amb tanta gent per “posar firmes”.

Tens sort, és, a part del meu, (l’avi Josep) el millor avi que es pot demanar, el que sempre hi és quan se’l necessita, i el que sap el que es necessita sense haver-li de demanar.

Petons Avi Joan!!!!!!!!!!!!! T’estimen moooooooolt.

Com que se que el blog el llegeix molta gent de fora de Catalunya, us explicaré una miqueta en que consisteix la nit de Sant Joan.

La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes, o Nit del Ros, és una celebració que es realitza durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les més curtes de l'any degut a la proximitat del solstici d'estiu.
No és gens clar l'origen d'aquesta celebració. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior en el cristianisme. Una mena de remiscència de les festes per al solstici d'estiu.
La nit de Sant Joan sempre s'ha relacionat amb tradicions ambientades entorn del foc. Tant és així que sovint se l'anomena la Nit del Foc. És creença comuna que les flames allunyen i espanten els éssers imaginaris que només campen durant aquesta nit o que si també vaguen durant la resta de l'any, en aquest dia ho fan més intensament i en més nombre.
Es fan fogueres comunals, familiars i individuals. Segons la tradició de cada localitat se'n munten moltes de diferents o només se'n fan en una plaça o carrer en concret. És normal que per a aquest esdeveniment s'acumuli objectes d'inservibles de fusta durant tot l'any. Hi ha qui creu que les fogueres tenen la virtut de netejar el cel de les nuvolades malignes d'aquelles capaces de dur calamarsa, de manera que cal encendre-les un cop l'any perquè no pedregui i faci mal temps.
Com a continuació d'una iniciativa encetada el 1955 per l'excursionista nordcatalà Francesc Pujade, des de l'any 1966, gent del món excursionista i catalanista baixen l'anomenada Flama del Canigó des del cim d'aquesta muntanya i la porten en relleus arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de la nit.
La Flama surt del Canigó el dia 23 de juny i comença a escampar-se per tots els Països Catalans a través de centres de repartiment i cadenes de relleu, de manera que es calcula que aquella nit s’encenen unes 30.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó.
Els nens comencen a participar en la festa des de ben petits, brandant bengales i llençant bombetes (també anomenades cebes), uns explosius que s'activen pel cop amb el terra i que de tant febles que són que son totalment inofensius.
Avui en dia, els balls per sant Joan romanen reduïts a l'àmbit estrictament folklòric, però havien estat molt estesos a tot arreu, sovint com una manera d'atiar el foc o de simplement fer-ho veure. Es tractava de balls rodons que es feien al voltant de la foguera. On era popular la sardana es ballaven sardanes, però a la resta de territoris solien ser corrandes cantades pels mateixos ballaires i desproveides de qualsevol instrument. A cada poble tenien la seva pròpia cantarella, però a causa de la mena de celebració en què s'ha convertit avui la festivitat, han acabat desapareixent, o si més no, han esdevingut festes de música enllaunada.

FELICITATS PAT, JA TENS 20 ANYS!!!

2009-06-04T04:28:00.000-07:00

Ets lluny de casa, i tot i que avui no vindràs, espero que com sempre facis una ullada al meu blog.

Quan vas arribar a la meva vida, eres una coseta petita i rosseta, com un mico filos, (en sentit literal), tot el dia enganxada al coll. Tot el dia al meu darrera, per mirar com estudiava, anava amb moto, com sortia amb les amigues o simplement dormia (quin susto despertar i tu alla mirant-me fixament)

Com m’agradava, ser la teva germana gran. I com trobo a faltar tenir-te penjada al coll tot el dia.

D’aixó ja fa 20 anys, sembla que fa una estoneta i ha passat casi tota una vida.
Una vida que has fet més fácil i menys solitaria.
Que trist ha de ser no saber que és tenir una germana. Una amiga, amb qui compartir la vida.
Simplement el teu somriure o la teva “mala llet”, fan que tenir-te a prop sigui un bon dia.
Ets la meva Nina, la meva debilitat i encara que no siguis aquí penso en tu quan vaig a dormir i miro la llum de la meva tauleta il.luminada, com s’il.luminan els teus ulls quan ets amb mi.
Penso en tu quan m’aixeco al matí a prendre el meu te que em dona energia, igual que ho fas tu.
Amb els anys triaràs la vida que tu vulguis, i que seguramente serà lluny de casa, peró sempre seràs molt aprop meu.

El que sento per tu, no es l’amor que se sent per els pares, ni per la parella, si tant sols per els fills, es un amor especial, ple de sinceritat, amistat.

Avui que fas 20 anys, només et vull felicitar, per ser com ets, per ser qui ets, per estar sempre al meu costat, per ser la meva millor amiga, per abraçar-me, per acompanyar-me en les meves “excursions” a la Salut o a tots els concerts d’ Els Pets.

Per no cuestionar mai res i ser-hi sempre.

FELICITATS “Xurru”.

(Ara ves corrents a buscar un clínex, que ens coneixem, ja tinc el telèfon a punt per esperar la teva trucada, amb la teva veu ensanglotada i plorosa dient-me :
Gracies Caro, jo també t’estimo!!!!
Aixxx si et conec com si t’hagues parit.
Un peto.)

ASIGNACIONS!!!

2009-05-22T02:24:00.000-07:00

Han arribat les asignacions a les Ecais i al MTAs, no en solo dedicar mai un escrit però avui crec que mereix la pena.
Han asignat fins el dia 14 de març de 2006.
Són poc dies, a més el mes passat no hi van haver asignacions per culpa de la famosa grip porcina.
Aixi que sembla que siguin pocs, però eren dies moooolt plens d'expedients.
Es diu que hi ha unes 150 asignacions només aquí a espanya.
Quevol dir??? Dons que si hi ha tantes asignacions, serà el moment que esperava??? EL CANVI???
A veure si serà culpa de les marietes de les Planes?
Ja ho explicaré aquest cap de setmana si tinc un momentet...
Per fi sembla que es mouen!!!! Sera el 2010 el nostre moment??

EL TEMPS ÉS RELATIU....

2009-03-27T11:37:00.000-07:00

"El tiempo es muy lento para los que esperan,
muy rápido para los que tiene miedo,
muy largo para los que se lamentan,
muy corto para los que festejan,
pero para los que aman el tiempo es una eternidad."

William Shakespeare.

El que deia... relatiu.

Ara mateix el temps es lent, molt lent.
Peró algún dia, el nostre temps sera una eternitat.

Mentrestant, esperarem les asignacions d'aquest mes, a veure si ens donen un miqueta mes d'anims que les del mes passat, tot i que començo a ser una mica mica pessimista, això algún dia ha de millorar!

MOTIU DEL NOM DEL BLOG

2009-02-21T00:48:00.000-08:00

Per que el blog es diu PERLA D’ORIENT ?

Les perles són el producte d'una reacció de enquistament d'una partícula estranya dins del cos tou dels mol luscs, especialment en els bivalves.

Les perles més conegudes són les considerades com a gemmes o pedres precioses, per la seva simetria i la seva particular lustre.

Les perles precioses són produïdes en la seva immensa majoria per les ostres pertanyents a la família Pteriidae.

Les perles naturals es formen quan un cos estrany penetra a l'interior del cos del mol lusc, el qual reacciona cobrint lentament la partícula amb una barreja de cristalls de carbonat de calci (CaCO3) i una proteïna anomenada conchiolina, formant la substància coneguda com nacre, que és la substància que forra la cavitat paleal de l'animal (les parets interiors de les valves).

Al cap d'un període variable la partícula acaba coberta per una o més capes de nacre, formant una perla.

Quan vaig saber que esperava al teu germà, inclús avanç de que l’ecografia mostres que era un nen..jo ja ho sabia.

Una nit vaig somiar amb ell, era un nen preciós. Era ell.

Tothom em deia que era massa aviat per parlar d’ un nen, Però sabia que era ell, i el dia que el metge ens ho va confirmar, no em va sorprendre gens.

No crec massa en aquestes coses, però era com un ..pressentiment molt intens.

Tu evidentment pot ser l’Oriol o la Magalí.

Però una nit vaig somiar amb tu.

Eres la Magalí.

Em puc equivocar, i tant , però aquell dia vaig tenir el mateix pressentiment intens.

Aquest es el significat del teu nom:

Significiat.

La bonica com la perla.

D’ origen llati.

Variants: Margarita, Marga, Greta.

Diminutiu: Margot, Rita.

Origen: Provenzal

Significat: Perla

Sant: 16 de Novmbre

珍珠 zhēn zhū (perla)

nom en xines: 麦格丽 MAGALI

Pinyin : Mài gé lí

Es comença a entendre el perque del nom del blog?????

A més les perles són les meves gemmes preferides, i els que em coneixen saben que sempre en porto posades, d’una manera o altre.

Hi ha una coseta que em vaig trovar passesant per Internet que em va fer pensar amb els que dicen que que un fil vermell invisible connecta a aquells que estan destinats a trobar-se, tant es el temps, el lloc o les circumstancies. El fil pot tensar-se o embolicar-se però mai es podrà trencar.

Un cop ets a la Xina, i has arreglat els papers a la província corresponent, es va a Beijing, per fer la resta, a excepció de les províncies de . Zhenjiang, Jiangsu, Jiangxi i Anhui, que fan anar a Shanghai.

Dons be, a Shanghai hi ha la TORRE PERLA D-ORIENT !!!!

Serà un senyal del fil vermell....

La Oriental Pearl Tower (Torre de la Perla Oriental) está situada en el distrito de Pudong de la ciudad de Shanghái, en la República Popular China. Es uno de los edificios más altos de Asia y la tercera torre de televisión más alta del mundo por detrás de la de Toronto (Torre CN) y Moscú (Torre Ostankino).

La torre fue inaugurada en el año 1995. Tiene una altura de 468 metros. Su diseño está formado por cinco esferas a diferentes alturas. La mayor de ellas tiene un diámetro de 50 metros; la que está situada un poco más arriba tiene un diámetro de 45 metros. Ambas están unidas por tres columnas de 9 metros de diámetro cada una. Las dos esferas están apoyadas mediante vigas de hormigón a las restantes.

La torre tiene tres niveles con miradores. El mirador más alto está situado a 350 metros y recibe el nombre de “Módulo Espacial”. Existe otro mirador a 263 metros y el último, conocido como “Ciudad del espacio”, está a 90 metros. La torre cuenta también con un restaurante giratorio a 267 metros.

En la base de la torre se encuentra el Museo de Historia de la ciudad y se está construyendo un parque de atracciones dedicado al mundo del futuro. La torre se ha convertido en una atracción turística que recibe más de tres millones de visitantes al año.

EL MEU NEN ES FA GRAN...

2009-02-18T23:06:00.001-08:00

Avui fa vuit anys que va néixer el teu germà.

Sona topic, però sembla que va ser ahir quan va néixer, tant petitó, tant meu...

Ara es ja un homenet, i molt mes independent (nomes faltaria!!), es fa gran.

Estic molt orgullosa d’ell, es un bon nen, tranquil, sensible, educat, intel·ligent (no es solament amor de mare,que també, ho diu la mestra i tot! jeje).

Es la meva vida, la meva vitamiteta, el meu Amore, el motor de la meva vida, i el que fa que la teva espera no sigui tant dura ni tant llarga.

Ja veuràs que es el millor germà gran que algú pot tenir.

El moment mes màgic de la meva vida, va ser quan mel van posar als meus braços per primera vegada, nomes recordo que no podia parar de plorar i donar les gracies al metge.

Eren les 10:50h del mati, d’un 19 de febrer del 2001. Un dia assolellat de febrer, d’aquells en que ja comença a clarejar més aviat al mati i a pondre’s el sol mes tard.

Dels que sembla que la primavera ja ha arribat. Tot i que desprès el fred intens va tornar, i els primer dies no gosava ni treure el nen a passeig!

Quins records...

El primes bany a casa, que no vaig fer mai jo fins que no va tenir uns 10 mesos, era el papa el que s’encarregava de banyar-lo cada dia, excepte el dia que hi havia alguna avi o avia a casa, i ho volien fer ells...

El primer cop que va dir Mama, que no va ser de les primeres coses que va aprendre, el primer que va cridar va ser Papa, i desprès nomes cridava als avis, i els deia AAAAA.

El primer cop que va caminar per el passadís sense agafar-se enlloc.

La primera dent.

La primera nit que va dormir sencera, desprès de tres anys de nits incomplertes, on ens aixecàvem cada 4 hores.

Les primeres “marranades” .

El primer dia de la Guarderia.

El primer dia de Cole.

El primer dent que cau.

El primer gol.

Tantes primeres vegades i tants records que mai oblidaré. I tantes primeres vegades que ens queden per davant.

Felicitats fill. T’estimo.

Deixo un petit escrit que he trobat passejant per altres blogs.

ANTES DE SER MAMÁ...Yo comía mi comida caliente.Mi ropa lucía planchada y limpia todo el día.Podía sostener largas y tranquilas conversaciones telefónicas. ANTES DE SER MAMÁ...Me dormía tarde, tan tarde como queríay jamás me preocupaban las desveladas.Cepillaba y cuidaba mi pelo, lucía uñas largas y hermosas. Mi casa estaba limpia y en orden, no tenía que brincar juguetes olvidados por todos lados. ANTES DE SER MAMÁ...No me apuraba si alguna de mis plantas era venenosa, ni pensaba en lo peligroso de lasescaleras o las esquinas de mis muebles.No dejaba mi tiempo en consultas mensuales con el doctor, ni consideraba siquiera la palabra VACUNA.ANTES DE SER MAMÁ...No tenía que limpiar comida del piso, ni lavar las huellas de pequeñosdeditos marcadas en los vidrios.Tenía control absoluto de mi mente, mis pensamientos,mi cuerpo y mi aspecto físico...Dormía toda la noche y los fines de semana eran totalmente relajados. ANTES DE SER MAMÁ...No me entristecían los gritos de los niños en laconsulta médica, no tuve jamás que detener, con lágrimas en mis ojos, una piernita que seríainyectada. ANTES DE SER MAMÁ... Yo nunca sentí un nudo en la garganta al mirar a través de unos ojos llorosos y una carita sucia.No conocía la felicidad total con sólorecibir una mirada.No pasaba horas mirando la inocenciadormir en una cuna.Nunca sostuve a un bebé dormido SOLO porque no quería alejarlo de míANTES DE SER MAMÁ...Nunca sentí que mi corazón se rompía enun millón de pedazos al no poder calmar el dolor de un niño.Nunca supe que algo tan pequeño, podía afectar TANTO mi mundo.Nunca supe que podía amar a alguien deese modo, nunca supe que amaría como una MADRE.ANTES DE SER MAMÁ...Yo no conocía el sentimiento que provoca tener mi corazón fuera de mi cuerpo.No sabía que tan especial me sentiría al alimentar a un bebé hambriento.No sabía de esa cercanía inmensa entre una madre y su hijo.No sabía que algo tan chico podría hacerme sentir tan importante.ANTES DE SER MAMÁ...No imaginaba tanta calidez, tanta dulzura, tanto amor.No imaginaba lo grande y lo maravilloso que sería,No imaginaba la satisfacción de ser madre, no sabía que yo era capaz de sentir tanto...HOY NO IMAGINO MI VIDA SIN ESA PEQUEÑA SONRISA PICARA Y TRAVIESA,SIN ESA HUELLA DE CHOCOLATE EN LA PARED, SIN ESE OLOR A PUREZA, SIN ESCUCHAR DE UNOS PEQUEÑOS LABIOSESA PALABRA CORTA Y LARGA A LA VEZ..."MAMA"

AVUI FAIG 33 ANYS!!

2009-02-14T12:48:00.000-08:00

Vull començar el dia felicitant als meus pares!!

Perquè des de que tinc l’ Arnau, he entès mes el que han fet i encara fan per mi.

Estic seguríssima que recorden la primera vegada que em van agafar als braços, la primera vegada que vaig dir papa o mama, la que vaig caminar, la meva primera dent... com anava creixent.

Perquè se que m’estimen moltíssim.

El dia dels aniversaris, haurien de tenir una estoneta especial dedicada als pares.

Als que sempre t’han estimat, els que sempre han estat amb tu.

Perquè gracies a ells sóc tal com sóc, i tinc i tindré el que tinc.

Amb el “tindré” em refereixo a tu.

Perquè ells m’han ensenyat que la sang no té res a veure amb l’amor als fills.

Perquè l’avi Isauro, sempre m’ha tractat com si fos la seva filla gran, mai cap diferencia en res. Inclús alguna vegada li he sentit a dir que te dues filles.

Avui seran tots a casa per celebrar els meus 33 anys.!

Per tot això, vull donar-los les gracies i felicitar-los.

Felicitats Papa, Felicitats Mama!!!!

新年快乐！(xīn nián kuài lè !) FELIÇ ANY NOU XINÈS

2009-01-24T13:24:00.000-08:00

Sobre l'any nou xinès: bou de Terra

Una llegenda diu que, quan Buda va convocar als animals, la Rata viatjar sobre el llom del Bou, que va arribar puntualment a la cita abans que qualsevol altre animal. No obstant això, just en aquell instant la Rata va saltar del llom del Buey i va reclamar per a si el primer lloc, a la qual cosa el Bou, gentilment, no es va oposar. L'important d'aquesta faula és que ens ensenya que els anys del Bou no els podem interpretar aïlladament, sinó a la llum del seu antecessor, l'any de la Rata. En efecte, es diu que "el que la Rata comença el Bou ho acaba" i en cert sentit l'any del Bou és una prolongació de l'any de la Rata, en el qual el que es va iniciar llavors s'acaba de consolidar.

L'Any Nou Xinès: 4707

Per 2009, l'Any Nou xinès comença el 26 de gener. En aquesta data també Principia l'estació primaveral a la Xina, i s'efectuen diverses celebracions i cerimònies rituals a fi de guanyar-se la bona ventura. El 2009 correspon a l'any 4707 per als xinesos. En nom de festejar l'arribada de l'Any Nou es distribueixen sobres escarlata amb símbols de bona ventura en tons daurats. La gent de la Xina també situen en els llindars de les seves cases el símbol de fo en mode invertit en la recerca d'aconseguir bona fortuna per a l'any sencer.

Una festa plena de colors i energies positives

Als xinesos els agrada d'utilitzar pirotècnia per foragitar les energies negatives per tot l'any . I per evitar catàstrofes naturals i dificultats similars, fixen en els marcs interiors de les portes de les cases coets falses, gravats amb símbols xinesos de la fortuna que elaboren amb cinc sobres escarlata, idèntics als ja esmentats, col locats en forma piramidal o en estructura ascendent.

Ornaments protectors: seguretat en la bellesa

Els xinesos també acostumen guarnir les seves cases amb obres pictòriques sobre animals i plantes, ja que tots aquests elements al ludeixen simbòlicament el tarannà de fertilitat i augurable profit de l'any que comença. En aquest sentit, aus i papallones assenyalen un amor pur i lleial; per altra banda, les il lustracions de flors expressen felicitat i alegria. En associar holísticament tots aquests objectes i imatges en les seves cases, els xinesos atrauen a aquesta mena d'energies positives per a que inunden y purifique seves llars.

El Festival xinès de la primavera

Aquest festival és una de les festes més rellevants a la Xina, i se'l coneix també com la festivitat de Año Nuevo.Durant el primer dia de l'any esdevenidor, els xinesos gaudeixen d'obsequiar talismans de bona fortuna i felicitat a les gents que se'ls presenten, i més als seus propis amics i coneguts. Aquesta festivitat finalitza el quinzè dia del mes lunar primer, quan toca el torn de dur a terme el Festival de la llanterna.

Els festejos de l'Any Nou Xinès comencen amb el primer dia de lluna nova de l'any, i finalitzen amb la lluna plena, o sigui, duren 15 dies. L'últim dia de festa és el "dia de les llanternes o llums" que se celebra amb una desfilada on grans i peptits llancen al cel nocturn seves làmpades de paper.

El calendari xinès està basat en una combinació dels moviments de la lluna i del sol. El cicle lunar és d'uns 29,5 dies, per això cada any l'Any Nou Xinès cau en dies diferents cada any.

El primer dia de l'Any Nou se'ls dóna la benvinguda als déus del cel i la terra.Molta gent a la Xina s'absté de menjar carn. El segon dia, és el dedicat a honrar els avantpassats i déus amb oracions.

El tercer i quart dia de les celebracions s'espera que la gent rendeixin el seu respecte als seus familiars polítics. Al cinquè dia, anomenat Po Woo, cal quedar-se a casa i esperar que arribi el Déu de la Salut. Visitar amics o familiars en aquest dia és auguri de mala sort per a tots dos.

Del sisè al desè dia, els xinesos realitzen visites a les cases dels seus amics i familiars lliurement.

Així mateix, s'acosten als temples a orear demanant salut i bona sort.

Durant el setè dia de l'Any Nou, els agricultors exhibeixen els seus productes al mercat local i es cuina un plat amb 7 tipus de vegetals diferents per celebrar l'ocasió. La tradició diu que l'home va néixer el setè dia de la Creació, i es celebra menjant fideus d'arròs per aconseguir longevitat i peix cru a la recerca de l'èxit.

Els pobles de Fujian (Xina) tornen a reunir-se en família la nit del vuitè dia per pregar junts a mitjanit al Déu del Cel, Tian Gong. Al dia següent, cal fer ofrenes al Emperador de Jade.

Les reunions i dinars se succeeixen del desè al dotzè dia, per fer un dejuni d'arròs i brots de mostassa o Choi sum l'endemà i començar lor preparatius per al gran festa.

Aquest arriba el quinzè dia de l'Any Nou Xinès, amb el Festival de les Llums o Shang Yuan, àpats, reunions i desfilades

SORT QUE VAIG DEMANAR EL DESITG....NI ERA UN PETARD NI ALUCINO....DE MOMENT!

2009-01-18T13:05:00.001-08:00

El 112 rep diverses trucades alertant d'una bola de foc al litoral català

• Els bombers creuen que es tractava d'una espècie de meteorit que, en contacte amb l'atmosfera, va provocar el fenomen lluminós

EFE
BARCELONA

El telèfon d'emergències 112 va rebre ahir més de 15 trucades des de diversos punts del litoral i el prelitoral català alertant de la presència d'una bola de foc al cel, segons han informat avui els Bombers de la Generalitat.

Les trucades es van produir entre les 20.00 i 21.00 hores d'ahir i les persones van explicar que havien vist una cosa encesa al cel, una espècie de bola de foc.

Després de consultar els experts, els bombers creuen que es tractava d'una espècie de meteorit que, en contacte amb l'atmosfera, va provocar la bola de foc, que no va arribar a caure a la terra, ja que no s'ha detectat el seu impacte.

UN ESTEL FUGAÇ ???

2009-01-17T12:45:00.000-08:00

Fa una estoneta, cap a les 7 i 10 mes o menys, que tornava de la carnisseria, anava sola amb el cotxe i em dirigia cap a casa, i just al mig del cel fosc damunt els camps on no hi ha faroles...

He vist un estel fugaç, però no era com els que el papa i jo ens quedem mirant, normalment a Roses, durant la nit de Sant Llorenç el mes d’agost.

Era enormeeeeeeeeee!! Preciossssssssss!!

Una bola de foc blava, amb una cua llarga amb tons blaus i liles, i ha durat uns 20 segons fins que ha caigut del tot.

No se si podia ser un estel fugaç, però he demanat un desig, no fos cas que això no fos una superstició popular i jo deixi escapar la meva oportunitat!!

Perla meva, ja pots imaginar quin ha estat aquest desig.

No el diré, per allò de que no es complirà.....

Serà un senyal??

SEGUIDORES DEL BLOG "ESPECIALS"

2009-01-09T13:13:00.000-08:00

Que la tieta Pat segueix el blog es sabut de sobres...una bona per no seguir-lo!!

Fa comentaris, privats, sobre paper, que algun dia publicaré tot i que s’enfadarà, avui s’ha decidit a fer-lo aquí...i com m’agrada!!

Però la meva sorpresa ha set que les meves dues millors amigues segueixen el blog!!! Els hi vaig donar l’adreça, però no esperava que entressin.

Tot i que el que posa ho saben de sobres... vaig per explicar una novetat i l’Adri diu...a si ja ho he llegit al blog. A aquest pas no tindre res per dir.

Eva el teu comentari t’ha delatat... ja ets aquí!! Adri, espero els teus.

Espero que deixeu una pisteta de que heu entrat quan ho feu... Mes que tot per no repetir-me quan us expliqui alguna cosa.

Us estimo moltíssim...Sou les millors amigues que algú pot tenir.

Totalment diferents, cadascuna em “dona” el que necessito en cada moment.

Sense vosaltres a vegades les coses serien mes difícils de dur.

Us estimo!!! MOLTS PETONS I ABRAÇADES!!! (tranquila Adri, són virtuals...jeje)

Publicaré una foto de vosaltres, si us molesta, la treure, nomes ho heu de dir.

Ohh acabo d’ adonar-me’n que no tinc cap foto de totes tres juntes!!!!!!!!!

On s’ha vist?? Me la deveu!! ok??

TRES ANYS DINS EL MEU COR.

2009-01-06T12:49:00.000-08:00

Avui fa tres anys que et portem dins el cor.

Tres llargs anys, que vam decidir que tu, i nomes tu podies ser el nostre segon fill/a.

No se si seràs la Magalí o l’Oriol, ni si seràs petitó/ona o si seràs mes grandet/a. Només se que ja t’estimen moltíssim.

Tinc una “cosa” al cor que em diu que aquest any serà el nostre any. No se perquè però tot i que sempre m’he equivocat em les meves prediccions optimistes, hi ha alguna cosa que em diu que aquest cop no...

Ja han acabat d’assignar febrer de 2006, nomes quedes 9 mesos davant nostre. Espero i desitjo que sigui l’últim any que el dia de reis no estem amb tu.

El Nadal ha estat alegre, dolç i ple d’amor, com sempre.

El teu germà evidentment el que més ha disfrutat, tot i que ja és “sabi”, ha estat molt emocionat tant cagant el Tió, com avui al matí amb els Reis.

Com sempre ha baixat corrent l’escala i ha entrat d’una revolada al menjador...hi havia regals, per tots, inclús per tu. ( Un ninot de l’ Anne Geddes, que te forma de marieta, igual que el del nòrdic de la teva habitació.)

Espero que allà on siguis, algú t’hagi regalat.... un peto!

MARIQUITOMANIA !!!

2008-12-21T11:51:00.000-08:00

D’on em ve la falera per les marietes??? ...

En les cultures antigues les marietes es consideraven missatgeres dels deus, portadores de bones noticies.

Posteriorment, ja en els nostres dies les marietes son considerades portadores de bones noticies, sorpreses agradables, símbol de bona sort..

En molts llocs, si la Marieta es posa sobre la mà o sobre la roba, portarà bona sort, o si estàs malalt i es posa sobre teu, s’emportarà la malaltia amb ella.

Des de petita em van ensenyar una cançó que cantem amb l’Arnau, quan torbem una marieta, ens la posem a la mà i fem que pugi fins al dit i voliiiiii.

Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola,
si m'ensenyes el camí del cel
jo et donaré pa amb mel.

Marieta, marieta, marieta....!

Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola,
Marieta puja'm al dit xic
que et donaré un confit.

Marieta, marieta, marieta....!

Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola,
si m'ensenyes el camí del mar
jo et donaré pa torrat.

Marieta, marieta, marieta....!

Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola,
Marieta puja'm al dit gros
que et donaré un plat d'arròs.

Marieta, marieta, marieta....!

En els països de cultura anglesa les marietes estan molt present com a símbol d’arribada de bones noticies.

Ens els “Foros” d’adopció americans es va començar a parlar d’ arribada de marietes, i de veure volar marietes...quan tenien el pressentiment que el CCAA estava a punt d’enviar les assignacions.

I nosaltres les hem agafat com a símbol de les famílies que estan en procés d’adopció a la Xina.

D’aquí ve la nostre MARIQUITOMANIA.

Tingueu en compte que la MARIQUITOMANIA , s’encomana... i moltíssim, i tota la família i els amics acaben tinguent alguna marieta a casa.

I es desarrolla un nou instint.... un RADAR ESPECIAL CAÇA MARIETES... marieta que hi ha a algun lloc, marieta que es veu, i generalment que es compra.....

A la que li ha agafat fort fort fort com a mi és a la Tieta Pat, que fins i tot s’ha fet un petit i bonic tatuatge al turmell.

QUE VOLIN MARIETES!!!!!!!!!!!

Aqui va un llistat dels diferents noms que tenen arreu del món.

Glückskäfer: Austria

Slunécko: Txecoslovakia

Mariehøne: Dinamarca

LadyBird: Anglaterra

Leppäkerttu: Finlàndia

Coccinelle: França

Marienkafer: Alemanya

Paskalitsa: Grècia

Parat Moshe Rabenu: Hebrea

Lieveheersbeestje: Holanda

Katicabogár: Hongria

Coccinella: Itàlia

Tentou Mushi: Japó

Da'asouqah: Jordània

Mudangbule: Corea

Mara: Latvia

Kumbang: Malàisia

Biedronka: Polònia

Joaninha: Portugal

Buburuzã: Romania

Bosya Kopovka: Rússia

Pikapolonica: Eslovènia

Mariquita: Espanya

Nykelpiga: Suècia

Ugurböcegi: Turquia

Ladybug: Estats Units

Ilsikazana Esincane: Zulu

A la Xina hi ha dues maneres de dir Marieta, la traducció que es troba als diccionaris, i una que em va ensenyar la Lina ( la meva profe de Xinès) que té la traduccio literal “germana gran de la flor”, aquest a mi m’agrada més.

huā dà jiě

花大姐

piáo chóng

瓢虫

MOCADORS DE PAPER A "DOJO"

2008-12-20T11:30:00.000-08:00

Avui ha set un dia d’aquells que necessites clinex a totes hores...

PRIMER.

L’ avi Joan i la iaia Anna han vingut a dinar, i m’han dut un regal que m’ha emocionat moltíssim... Tot i que falten 4 dies per fer cagar el Tió, la iaia no s’ha pogut esperar.

Han dut unes tovalles amb una caixa i un joc de sabó i got per el lavabo.

No cal que digui que eren de Marietes!!!

M’ha fet tantíssima il·lusió, si pensen en marietes per regalar-me, vol dir que també pensen en tu... Tot i que això ja ho se, perquè sovint pregunten, “com tenim lo de la Xina??” Suposo que ho pregunten menys del que voldrien, perquè es massa llarg tot plegat.

Són uns avis fantàstics, guais com diu l’Arnau. La pega es que visquin tant lluny...però algun dia es jubilaran, i hauran de venir.....jejeje

SEGON

Avui ha havia la cantada de Nadal a l’escola del teu germà.

Ho han fet tant be....(amor de mare??? NOOOOOO)

I la ultima cançó, una de Josep Tió, QUAN SOMRIUS, es una de les que més m’agraden de Nadal, era un sorpresa que l’Arnau es tenia molt calladeta ...

Preciós.

TERCER

Entrava a casa amb la iaia Anna i els gossos, després de donar un passeig a uns 2 graus de temperatura... I l’Adriana i l’Albert, que són els veïns de la casa de davant, i que veiem poquet tot i viure allà mateix, m’han cridat per dir-me alguna cosa.

Lo primer que se’m ha passat pel cap, “torna a haver-hi lladres pel poble!!”

La meva sorpresa ha set quan em diuen que tenen data de registre a la Xina el Novembre d’aquest any!!!

M’he emocionat tant..... I crec que ells també, al principi es durillo, parlar d’adopció amb els amics, i les reaccions a vegades no són les que voldrien, i tenir algú que està en la mateixa situació ajuda moltíssim.

Així que hem quedat per fer un cafè aquests dies , o sopar o simplement parlar...Que sempre ajuda.

L’Adriana i jo ens coneixem des de sempre, anàvem a la mateixa classe.

Recordo amb uns 8 o 9 anys anar a ca la Marta i després recollir a l’Adriana per anar a l’escola.

I qui ho havia de dir, que mes de 20 anys després viurien al mateix poble, al mateix carrer, i estàvem esperant un fill de l’altre punta de món amb la mateixa il·lusió.

Presenteixo que en parlarem mooooolt de temps.

Ha set o no un dia EMOCIONANTSSIM????

Ara ve Nadal ...

2008-12-17T06:39:00.000-08:00

Ja casi som el dia de Nadal.

Com passa el temps... però un altre Nadal sense tu.

Aquest any però, torno a tenir a tota la família aquí a casa a dinar, em fa molta il·lusió, es un dels dies de l’any que més m’agraden.

Hi haurà els avis, els besavis, la tieta i suposo que la Pina vindrà a esmorzar com hem fet altres anys, una xocolata desfeta amb melindros. I els nens que només estan per els regals...

Un dies especials, que seran millors quan tu siguis aquí.

He decidit que els dos anys de curs de Xinès, s’han de veure d’alguna manera, així que mica en mica, aniré posant algunes coses aquí al blog.

Zài jiàn

2 ANYS DE REGISTRE!!!!!

2008-11-23T05:43:00.000-08:00

22-11-08

2 ANYS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2 anys, 24 mesos, 731 dies (aquest any és de traspàs), 17.520 hores...

Des de que els nostres papers estan registrats a la Xina.

Quan varem començar aquest camí, per tenir un altre fill, mai hauria pensat que arribaríem als 2 anys de registre, al 2006, les assignacions estaven en 9-10 mesos, després van anar pujant a 12, 15, 18, 24.

Xina es va comprometre a no superar els 2 anys, però les meves previsions superen els 5, així que encara haurem de tenir paciència.

Aprofitant els 2 anys de registre, avui he volgut inaugurar el nostre BLOG, fet amb molt d’amor, on hi ha tot el que se sent en aquets llarg procés.

De totes maneres si ho penso fredament, es obrir el meu cor a un munt de gent, inclús a desconeguts, i em fa una miqueta d’angúnia.

Però valenta i endavant, a vegades, en dies de baixón veure els blogs de les altres famílies, ajuda, així que aquí va el nostre.

Desitjo que en no masses mesos pugui penjar la foto del nostre fill@, i dir-vos lo feliços que som.

SETEMBRE DE 2008

2008-11-23T05:33:00.000-08:00

02-09-08

Avui ha passat una cosa molt curiosa.

Al poble hi ha unes 70 cigonyes,!!! Serà un senyal?

Anàvem a comprar el pa al mati cap a les 8.30i amb el teu germà i ens han passat totes volant per damunt dels caps.

M’han posat els pels de punta...tothom que estava pels carrers mirava al cel.

Amb l’Arnau fèiem la broma de parar els braços per mirar si alguna deixava anar una petita perla vinguda d’orient...però res de res.

El teu germà no entenia lo de para els braços, encara que li he explicat que fa molts anys els nens creien que els bebès venien de Paris amb una cigonya... Com a la peli Dumbo.

Evidentment el teu germà sap que els nens no venen de Paris, sinó de la panxa de les mames, tot i que diu” de Paris ara no venen, però si de Xina!, i no amb cigonya sinó amb avio!!”.

04-09-08

Acaba d’arribar un paquet per missatger....

Era el rellotge, el meu rellotge, el papa l’ha trobat per Internet a alemanya, aquí ja ningú el tenia amb estoc, i l’han deixat de fer.

M’he posat molt contenta, quan el miro, m’ensenya els minuts i les hores que passen fins que arribem a estar junts.

AGOST 2008

2008-11-23T04:27:00.000-08:00

08-08-08

Avui comencen els Jocs Olímpics!!!!!!

Ja era hora!!! A veure si així ja van més ràpides les assignacions.

L’innauguració ha set espectacular, no hi ha paraules per descriure-la, impressionant.

Una miqueta d’informació de les mascotes:

Fue el 11 de noviembre de 2005, a falta de 1.000 días para la ceremonia inaugural, cuando la organización de Pekin 2008 presentó a las mascotas oficiales: Fuwa, que en chino significa "Niños de la buena fortuna". En inglés el nombre escogido fue The Friendlies (Los amistosos).

El nombre de las cinco mascotas corresponde a la repetición de las sílabas de la frase Pekín les da la bienvenida en el idioma nativo: Beijing huanyíng ni: Beibei, Jingjing, Huanhuan, Yingying, y Nini.

La polémica surgió cuando se debía escoger qué animal debía representar al país mediante las mascotas de entre los más característicos del país: el panda, el dragón o el tigre, por ejemplo. Al final se decidió que, en vez de elegir a un animal para las cinco mascotas, fueran diversos animales típicos de China: el panda, el pez, el antílope tibetano, la golondrina; y la llama olímpica.

Esta elección tiene que ver con los colores de los cinco Anillos Olímpicos (negro, rojo, amarillo, verde y azul) y los cinco elementos tradicionales chinos: el metal, la madera, el fuego, el agua y la tierra.

Una de las tradiciones de la antigua China consistía en transmitir los mejores deseos por medio de símbolos y signos. Por eso mismo, cada mascota simboliza un deso diferente que se quiere transmitir a todos los continentes: prosperidad, felicidad, pasión, salud y buena suerte.

El sexo de Beibei es femenino y representa al pez, símbolo de prosperidad y generosidad según las tradiciones de la antigua China. El ideograma del pez se asemeja, asimismo, al de abundancia.

Beibei es la imagen del agua, uno de los cinco elementos tradicionales de China, junto con el metal, la madera, el fuego y la tiera. Por eso mismo 'su' especialidad son los deportes acuáticos y refleja el Anillo Olímpico azul.

Las imágenes decorativas del Año Nuevo Chino y los diseños en artefactos neolíticos sirvieron de inspiración para la creación de Beibei.

El origen del nombre proviene de la repetición de la segunda sílaba de la frase china Beijing huanying ni (Pekin les da la bienvenida). Jingjing, la mascota que representa al oso panda, uno de los símbolos del ambientalismo e icono nacional de China más conocido alrededor del mundo, es de sexo masculino.

Simboliza la felicidad, uno de los deseos que los organizadores de los Juegos quieren transmitir a todos los continentes. Para su creación se inspiraron en las porcelanas antiguas de la dinastía Song y le han querido dar una personalidad optimista y honesta.

Su especialidad son los deportes de fuerza, como el judo y la halterofilia.

Aquí llega el 'hermano mayor' de las cinco mascotas de los Juegos, Huanhuan, pese a que su nombre provenga de repetición de la tercera sílaba de la frase inspiradora Beijing huanying ni (Pekín os da la bienvenida).

De los cinco Anillos Olímpicos que existen, representa al anillo rojo, pero no es lo único que simboliza.

¿Quieres conocer más detalles de Huanhuan?

Huanhuan es la única mascota de los Juegos que no representa a un animal, sino que simboliza la Llama Olímpica, de ahí que sea de color rojo. Fue inspirado para ser un reflejo del lema olímpico: más rapido, más alto, más fuerte (Citius, Altius, Fortius).

Es la imagen del fuego, creado a partir de los diseños de llamas de las Cuevas Mogao. Simboliza la pasión por el deporte, con una personalidad entusiasta. Los deportes de balón, como el fútbol, el baloncesto o el balonmano, son su fuerte.

El nombre de Yingying surge de la repetición de la cuarta sílaba de la frase Beijing huanying ni (Pekín os da la bienvenida), inspiradora para la nomenclatura de las cinco mascotas. Representa al antílope tibetano, un símbolo de la inmensidad del paisaje de China. Captura la esencia de una especie única en la Meseta de Qinghai-Tíbet y uno de los primeros animales protegidos en China.

Yingying, como el antílope, es rápido y ágil y rápidamente puede cubrir los grandes períodos de tierra como él corre a través de la tierra, llevando con él la bendición de salud, uno de los simbolismos que también representa, además de reflejar el compromiso de Pekín con unas 'Olímpiadas Verdes'.

Los creadores le han querido dar una personalidad astuta y viva, inspirandose en las costumbres y tradiciones del Qinghai-Tíbet y Xinjiang para incorporar un ornamento delantero, con el diseño de las etnias de China Occidental.

La especialidad de Yingying es el atletismo, gracias a la velocidad y agilidad que tiene

La repetición de la quinta y última sílaba de la frase Beijing huanying ni (Pekín os da la bienvenida), aunque en su caso también se podría decir 'repetición de la tercera palabra', da como fruto el nombre de la 'joven' Nini.

Para la cultura china la golondrina, animal que representa, es la 'mensajera' de la primavera. Cada primavera y verano, los niños de Pekín hacen volar cometas hermosas sobre las corrientes de viento que soplan por la capital. Entre los diseños de cometa más usados, el de la golondrina con las alas doradas es el tradicionalmente el más popular. Sus alas de oro simbolizan el cielo infinito y extienden la buena suerte como una bendición en cualquier parte donde ella vuele.

Además el ideograma de la golondrina (que se pronuncia 'yan') es utilizado en el antiguo nombre de Pekín, Yanjing.

La especialidad de Nini, que es tan inocente y alegre como una golondrina, es la gimnasia.

15-08-08

Després de passar unes setmanes a Roses de vacances ja hem tornat a la normalitat, aquest estiu ha set el més dur de la meva vida.

Et penses que els teus fills són “intocables” , que els protegeixes i que tot el que fas es per el seu bé i per la seva seguretat.. i després et trobes que mentre tu no hi ets, mentre ell fa la seva “vida” i va al casal, el seu àngel de la guarda s’ha agafat unes vacances. Que no l’has pogut protegir, i aixo fa mal, molt mal… Suposo que el temps ho cura tot. Ja es veurà.

Només dir que no es just que no hi ha dret com un “cony de marrec, maleducat, per dir alguna cosa suau”, que hauria de ser fora del casal expulsat per el que ha fet, i que algú li hauria de fer un bon càstic, està disfrutant de l’estiu al Casal de la Vall, i el meu fill, no. Ho veuen tot molt clar… Però jo no puc deixar que el meu fill torni al casal mentre hi hagi aquell nen allà.

I l’únic que puc fer ara, es lluitar perquè no hi torni el pròxim any, si no saven vigilar els nens, que no posin els petits amb els grans.

El teu germà s’ha quedat a la platja amb els avis, uns 10 dies.

Com sempre, el trobo molt a faltar…

28-08-08

Ahir casi ploro!!!! si no fos perquè els nens eren davant (l’Arnau, la Carla i en Biel... i l'Eva, peró ella ja hi està acostumada...jeej)

se’m ha trencat el rellotge..el de marietes!!!!!

Se que sona a tonteria, però em vaig dir que no me’l trauria fins que no fossis aquí...

Però la solució està en camí, el papa, ha anat a mirar si en troba un igual a la joieria, i per Internet...però res deres. Ja veurem.

Quin greu em sap.

Avui fa 21 mesos i 6 dies des del registre a la Xina, i els Jocs Olímpics ja s’han acabat, només espero que ara vagin una mica mes ràpides les assignacions, que l’any que be puguis ser aquí amb nosaltres.

Si les coses no canvien ens falten uns 40 mesos, no vull ni pensar els anys que són.

No se fins a quin punt poden anar agafant expedients de famílies, si no acceleren els tràmits, els que es registren ara poden estar esperant fins els 20016. Això es molt, a mes de ser psicològicament inaguantable.

A mi ja se’m va acabant la paciència, cada dia que passa costa mes posar paciència.

Però no ens queda cap mes remei.

MAIG - JUNY - JULIOL DE 2008

2008-11-23T04:22:00.000-08:00

04-05-08

Ahir va fer 11 anys que el papa i jo ens vam casar. Com passa el temps de depressa per unes coses, i tant lent per altres, ja van 17 mesos de registre i camí dels 18.

No han passat massa coses aquests dies, l’ Arnau és a Roses amb els avis, un parell de dies, avui torna...Ja el trobo a faltar!

La tieta s’ha fet un tatoo al turmell, saps que es?? Una Marieta moníssima, que jo algun dia també em faré.

La iaia Montse t’ha dut un regal, jo diria que es el primer. Perquè si duia alguna cosa que hauria de ser per tu, em deia que m’havia comprat una cosa a mi, aquet cop però va dur dues guardioles de marietes (que podria ser si no, la mariquitomania s’escampa per la família) i una es per el teu germà, l’altre em va dir que era per tu!!!!

Em va fer molt feliç, jo penso en tu cada dia i a vegades em dona la sensació que la gent no, no vull dir que t’hagin oblidat, això no, però ja farà 3 anys que t’esperem i suposo que pensen que ja arribaràs i que quan siguis aquí ja t’estimaran molt però de moment perquè patir tant. En el fons el lo més pràctic, jo ho he intentat però no put. T’esimo Carinyo.

06-05-08

Ja toca començar un diari nou, el miro i penso que es massa gruixut!!! No en vull començar cap mes.

A veure si desprès de les Olimpíades això s’anima i a principis del 2009 ja som aquí.

Recordo el dia que ens van donar la idoneïtat. La psicòloga ens va dir que paciència que potser el nen ja tindria 7 anys quan anéssim a la Xina.

Jo vaig pensar “que exagerada” ara em fa por que no arribi a fer-ne 10 i tot.Aix... Perla.

Estic cultivant una paciència de xino.... Ara entenc que vol dir aquesta frase feta!!!

Un peto tresor.

17-05-08

Aquesta ha set una setmana molt trista, pendent de les noticies tot el dia i amb el cor encongit.

Al sudoest de la Xina hi ha hagut un fortíssim terratrèmol un dels més forts que s’hi ha vist mai, han mort més de 15.000 persones, i podrien ser més de 50.000, i a sobre parlen que les preses es podrien trencar i inundar-ho tot.

Les imatges són impactants. Hi ha escoles, hospitals, cases derruïdes, i varis orfenats molt malmesos en tota la província de Sishuan.

On hi ha hagut el epicentre del terratrèmol encara no s’hi ha pogut arribar, allà hi ha 3 orfenats dels que no se sap res, Ada, Deyang, Abazhou, Wnchuan.

No vull ni pensar que haurà passat allà, i en quines condicions estan els que han pogut sobreviure.

Han quedat molt nens orfes i molts pares sense els seus fills, que allà solen ser fills únics. Quina desgracia tant gran per uns pares sobreviure als seus fills.

Jo pateixo, no se de quina província vindràs, ni si hauràs nascut, però si fossis del sud...

Has de ser molt valenta i aprendre a sobreviure, que aviat serem aquí amb tu, i les coses que et passin no les hauràs de viure mai mes sola, la mama, el papa i l’Arnau seran sempre amb tu.

Des d’aquí només podem resar per el consol de les persones que han quedat i perquè darrera això no vinguin mes desgracies. Intentar entendre com pot ser que en aquest mon puguin passar aquestes coses... es injust.

Hem de veure la sort que tenim d’estar bé, que normalment no ens n’adonem. Un peto carinyo.

22-05-08

18 mesos, avui fa 18 mesos que estem registrats. i la cosa no millora. No hi ha manera que avancin, tot just assignen la primera meitat de les de gener del 2006.

A una mitjana de 5 dies per mes, no vull ni fer càlculs...

La tieta Pat, m’ha regalat unes arracades de merites de fusta, són molt maques i mes les poso sovint, algun dia les portaràs tu.

Em sembla que es la única que pensa en tu, cais casi tant sovint com jo.

Els altres es limiten a esperar i a dir que quan ens assignin i sapiguem que ja ets la nostra filla ja es faran coses...

Que hi puc fer, cadascú pensa el que vol, però em sap greu, perquè hi ha dies que em sento sola en aquest llarg camí.

He comprat un penjoll que porto posat, diu en xinès “NASCUT DINS EL MEU COR” “Zhèng zì wo xià” i al mig hi ha un cor dibuixat.

El papa en porta un que posa “pare i filla”. Em pensava que no li agradaria, i mira per on també el porta posat cada dia.

05-06-08

Aquesta setmana el teu germà ja comença les vacances.

Com passa el temps, ja tornem a ser estiu, tant ràpid que passa i tant lent que sembla.

Em preocupa que no ens assignin abans del mes d’agost de 2009, ens caduca la idoneïtat, i si no ens la renoven per xina??

No vull ni pensar-hi, seria desesperant. De moment diuen que renoven sense gaires problemes, ja veurem.

Vaig a esmorzar i a despertar a la trupe. Un peto vida.

15-07-08

Ja ha començat l'estiu, i les vacances, avans d'anar un parell de setmanes a la platja, hem anat uns dies a fer una ruta per França, nosaltres tres i la tieta Pat, que s'apunta "hasta a un bombardeo".

Hem pujat per la ruta dels castells Càtars, fins a Carcassonne, ja hi havia estat fa anys, pero la ciutat m'ha ensizat... hi tornarem segur. També hem estat a la reserva africana de Sigean, el teu germà ha disfrutat moltissim, i nosaltres també.

Hem tornat per la costa fins a Cotlliure, un poblet precios de costa, on a l'hibern sense turistes ha de ser meravellos.

GENER-FEBRER-MARÇ DE 2008

2008-11-23T04:18:00.000-08:00

06-01-08

Amor meu, avui fa just 2 anys que et porto dins el meu cor. Dos llargs anys!!!

Espero que l’any que aquest any siguin més rapides les assignacions i que els reis ens portin la teva carona.

22-02-08

Vint i dos de febrer de 2008.

Avui fa 15 llargs mesos que tenim els papers registrats a la Xina.

Parlaven d’una espera llarguíssima de 15 mesos, això ho deien els mes pessimistes, i mira, hi hem arribat, i firmaria ara mateix si nomes faltessin 15 mesos més. Donaria qualsevol cosa per estar a la meitat del camí, però les coses no van be, van massa lentes.

Fa dies que no escric , a part de que ja torno a treballar, la veritat es que no se que dir, aquesta angoixa acaba passant factura.

Treballo al despatx d’en Joan i la Maite, porto la comptabilitat, la facturació, comandes...

Ja feia mases dies que era a casa, i tot el dia de mestressa de casa, i amb el teu germà al cole, i acostumada al ritme de vida que duia, se’m feia costa amunt.

I en Joan un dia va dir que necessitava algú unes hores, així que allà estic fent mitja jornada.

Però que no escrigui no vol dir que no pensi en tu, hi penso cada dia, i varis cops, i quan vaig a dormir, demano al teu àngel de la guarda que vetlli els teus sons, que et faci un petonet i que et digui que siguis valenta, que la mama i el papa vindrem, i no passaràs ni una nit mes sense la teva família.

S’està fent dur, massa dur, però al final valdrà la pena.

T’estimo Perleta meva.

Aquesta setmana el teu ferma ha fet 7 anys, com passa el temps, fa tant poc que era un bebè petit petit, i ara ja es un homenet, serà el teu ferma gran, i serà tant gran...

10-03-08

Aquesta setmana ja han començat a assignar el nostre any, el 2006, per fi!!!

Aquest 2005 es va fer etern, com a mínim ja queda menys d’un any de gent davant nostre.

Si es poessin les piles i assignessin 1 mes sencer cada tanta, a principis de 2009 encara ens podrien assignar... Aix!

Per somiar que no quedi.

De totes maneres ho dubto perquè es parla que per les olimpíades que son a l’agost pararan 3 o 4 mesos. Si ho fan serà un gran desastre. Veient el que hi ha i el que el diari es queda sense fulls, vaig comprar un diari que vaig veure per casualitat. es de la Pucca, molt alegre i en angles posa: you’re my destiny. Tu ets el meu destí!!

Si que ho ets...ets el nostre destí, que arribarà un dia o altre.

19-03-08

Són festes de Setmana Santa. I he dit al papa que no passa sense que pintem la teva habitació. Ahir vaig anar a comprar la pintura, pensava en un color groc, que lligués amb la sanefa que ja tenia comprada de fa casi un any, i que clar...era de marietes.

Però quan vaig ser allà mentre esperava, vaig agafar un àlbum que el teu qualsevol que hi havia de sanefes, perquè el teu germà s’entretingués, obrim una pagina qualsevol i apareix la sanefa de marietes mes maca que havia vist. Ja pots pensar que va passar, vaig trucar al papa per dir-li que li semblava si compràvem la sanefa nova, i si triava un altre color de pintura, i va dir que si, que el que jo i el nen volguéssim.

Així que ja tenim sanefa nova i pintura!!!

Només hi ha un petit problema, ES DE COLOR ROSA!!

Si no ets la Magali i ets l’Oriol, haurem de córrer l’últim mes a tornar a pintar l’habitació de color verd.

Jo dic que va ser un senyal. No??

Ara només em queda empipar el papa perquè ens faci els mobles. Diu que ja hi ha temps... Te tota la raó del món, però jo ja la voldria amb tu dormint en ella.

Ara si que penso que les marietes porten sort, la PIAO, la nostre gosseta el diumenge casi es mor, la vam trobar a casa als veïns s’havia escapat i algú la va enverinar, hi havia en Marti amb l’Arnau aquí a casa que passava el cap de setmana, i vam córrer cap al veterinari, que ens va dir que si volíem donar-li una oportunitat que anéssim fins a Girona, vam deixar els nens amb la iaia Montse, i vam anar corrents a Girona, allà no ens van donar cap esperança, però els hi vam dir que si no ho intentaven no ho sabríem, ens van prendre per bojos...però gracies a la nostra insistència i a que el papa va apretar el gas a fons, avui la Piao, torna a ser aquí a casa, desprès de passar uns dies a l’hospital.

NOVEMBRE - DESEMBRE DE 2007

2008-11-23T04:16:00.000-08:00

10-11-07

Fa mesos que no escric, la veritat es que no hi ha res de nou per dir, seguim esperant i desesperant, i els que ens queda!!

Aquest mes ja farem 1 any de registre, un llarg any, i veient el que queda... si tot va així anant molt be serà a finals del 2009 o mig 2010.

I la idoneïtat ens caduca, i si l’hem de renovar potser ens fan retirar l’expedient per no complir totes les noves normes de Xina. no vull ni pensar-ho.

L’únic que segueix igual són les ganes de que ja siguis la part que falta a la nostre família, i lo molt que t’estimo.

Un peto perleta meva, siguis on siguis.

30-12-07

S’acaba aquest llarg 2007.

Espero que el 2008 sigui un miqueta mes bo amb les assignacions.

Que no escrigui no vol dir que no pensi en tu. Tot el contrari, cada dia que passa es pitjor, penso mes en tu i tinc més ganes de que siguis aquí.

El teu germà va dur l’altre dia els treballs de l’escola, que donen del primer trimestre, amb unes tapes de Nadal precioses.

I saps que???

En un dibuix lliure va pintar-se ell en un aeroport anant a la Xina, i hi posava “Anirem a buscar la Magalí o l’Oriol. Si!! “ “Ens n’anem amb avio”..

Em va fer tantíssima il·lusió... Però per altre banda se que també t’espera i no arribes, i això l’angoixa una miqueta.

També hi havia una fitxa on li van fer pintar la seva família d’entre d’un grup tot diferent, alguna hi havia els avis, altres nomes un para o una mare, altres amb molts fills, amb fills únics... lo lògic seria que pintes aquesta ultima, dons NO!!!! N’hi havia una amb 1 para 1 mare 1 fill i 1 filla xinesa. I la va pintar!!!

Li vaig dir que com és que la pintés, i em va dir que perquè encara no eres aquí a casa però si que eres a la xina esperant-nos.

Com t’estima ja el teu germà.

I quan dibuixa la família dibuixa el papa, a mi, es dibuixa ell, la Nina, la Piao i et dibuixa a tu!!

L’altre dia vaig comprar un voli, d’una campanya de Nadal que es diu “Un juguete una ilusion”, es de color blau i hi ha una nena xineta dibuixada. Els diners que guanyen els fans servir per comprar regals als nens que no en poden tenir.

El vaig comprar pensant en tu, pensant no en que et regala un joguet, simplement pensant que potser hi haurà algú que et regali un peto, un somriure, una cançó, qualsevol coseta que et faci sentir feliç.

Ara mateix a la Xina estan revisant els expedients de Novembre de 2006.

El nostre és allà!!! A punt de revisar.

Aix...em fa tanta por que el tornin per alguna cosa? Però el que em fa pànic és que no arribis abans de que caduqui la idoneïtat. Perquè no crec que ens la renovessin i que a la xina l’acceptessin , en quests 2 anys que farà la setmana que ve, les coses han canviat una miqueta.

El dia 1 de gener firmaré la venda de la meva empresa, Servillar, em va costar molt que funcionés i que la gent confies en nosaltres, pujar una empresa del no res, només d’una idea ha set una feina molt difícil...

Però ha arribat el moment de triar entre la feina o la família i la salut, no es poden dur dos despatxos a l’hora, encara que hi hagi gent treballant, hi has de ser per tot, i aquesta feina no pot esperar a que s’obri el despatx a les 9 del matí, o esperar d’un divendres a la nit al dilluns al matí, hi has de ser les 24 hores els 365 dies a l’any, la gent es posa malalta, i no esperen a que s’obri una oficina, i les treballadores...no totes compleixen i la que no es presenta a treballar quan toca, provoca que alguna persona que esta sola, no pugui aixecar-se, menjar... no tingui l’assistència que necessita.

Això fa que mai estigui sense el mòbil al costat, o sense patir si la persona que s’havia de presentar a una casa hi ha anar o no....I això no es qualitat de vida, no em compensa tot el que em perdo, i quan vinguis tu...necessitaràs molta atenció...

Ha arribat el moment de tornar a la “tranquil·litat” .

Com que ara estaré un temps sense treballar em vull dedicar a passar tot això a l’ordinador em serà més fàcil poder-hi adjuntar fotos i cosetes, tot i que penso que escrit a mà és més personal. Guardaré aquest com un tresor.

DE JUNY A AGOST DEL 2007

2008-11-23T04:07:00.000-08:00

03-06-07

La Nina, la nostre gosseta, ha cadellat!!

Ha tingut 5 cadells, molt macos, i els cuida com si ho hagués fet tota la vida, instint animal...Aix...qui l’hagués tingut quan va néixer el teu germà!!

El que passa es que 5 gossets no els podem tenir a casa, així que buscarem famílies que els vulguin acollir a casa seva, i que els cuidin super bé.

A vegades no queda cap més remei que aquest, encara que faci mal el cor. hi haurà algú que els estimarà molt.

Aquesta setmana vaig anar a un sopar de classe, i com sempre només es parlen dels fills...l’Adri, algun dia deixarà de venir als sopars...

Tot i que tenim visions molt oposades sobre els fills, es la meva millor amiga, es reparteix el lloc amb l'Eva.

Em costaria pensar en la meva vida sense el meu fill, i sense esperar-te, si no canvia radicalment d'opinió, l'Adri no tindrà fills, diu que has de patir per ells tota la vida, i que el món no està per posar més nens a patir.

Jo encara espero que algún dia se li desperti la maternitat, tenim una "aposta" feta, si mai té un fill, si "pareix" un fill, jo seré al quirofan, recordant-li les seves paraules... i rient mooooolt. jeej

Mentrestant, entre l'Eva i jo, tres fieras de tant en tant les suporta....i deu fer-ho molt bé, perquè hi ha dies que només fa que dir: Quan vindrà l'Adriana a sopar? o a dinar ? o a veuren's??

Una foto dels temps passats...vaja parell de cabres bojes.

L’Alva i la Mia, esperen també el segon fill, estic contenta per elles. I la veritat vaig sentir una enveja, però no perquè els duguin a la panxa, sinó perquè elles no tenen la incertesa de saber quan tindran els seus fills als braços.

En canvi jo, cada dia s’allarga mes i mes. Això es comença a fer etern.

A veure que passa amb les assignacions d’aquest mes.

Quan esperes que el temps passi, no hi ha maneres, però si no vola!!

La tieta demà farà 18 anys... sembla ahir que va néixer i que la portava a passeig, i que li canviava els bolquers, i ara ja es gran, i marxarà a viure a Barcelona, i desprès segur que a algun altre país.

Vol dir que casi no la veuràs, i això em fa penica, perquè l’Arnau l’haurà disfrutat molt, tu hauràs d’esperar a que torni a Olot, i l’haurem de veure i parlar per el PC.

La tieta es com la meva “nena”, es la nineta dels meus ulls...

15-08-07

Fa mesos que no escric. Aquest mes ja farem 10 llargs mesos de registre.

Quan vam començar tot aquest llarg “enbarras” se suposa que aquest mes ja hauríem de conèixer la teva carona, i d’aquí un parell de mesos anar a buscar-te. Les coses van molt lentes i sent molt optimista passaran un parell d’anys mes , tot just han assignat novembre de 2005, això vol dir que ens queda un any de gent per endavant, i solen assignar cada mes en 4 tandes, això supera els mesos optimistes 2 anys !!

Em sap greu no escriure tant, però es anguniós posar cada setmana que això es molt llars, i que tothom pregunta i que res de res...

Això que per ara prefereixo no escriure.

Saps, dels cadellets de la nina, s’ha quedat aquí amb nosaltres la Piao (Chong), per suposat, es diu marieta, en Xinès. Es molt tranquil·leta, i juganera i a l’Arnau li te el cor robat, tot i que pobreta no la deixa en pau.

A els altres gosseta els hem trobat famílies, que els tenen a casa, son d’aquí del poble, i els veiem a passeig casi cada dia, i una gosseta que li han posat Nina , se’l han quedat la Maite i en Joan, per els nens, estarà d’allò mes bé.

Aviat muntarem la teva habitació, estava esperant perquè la tieta al pis de Barcelona li fan falta mobles, i ara desmuntem els despatx que hi ha a la teva habitació i el posarem allà, així ja podrem pintar.

Com que no puc comprar-te res a tu directament, ni la gent gossa regalar res per tu, i com que saben lo de la nostra “Mariquitomania”, l’Eva em va regalar un sabonet amb una Marieta, i la Pina una ecografia emmarcada amb la Xina al mig (ja que la primera era en castellà i diu que ara si que es la nostra) , darrera hi ha unes marietes i un escrit molt bonic que posa:

“L’espera és una autentica muntanya russa emocional, en la qual hi ha dies d’eufòria i moments agres... gaudiu d’aquesta època i empleneu-la de contingut. Lo dolent d’aquest embaràs es unicament que mai se sap quan una surt de comptes, però el final ( que és realment al principi) sempre arriba”

Quin “corasoooon” que te la Pina, oi???

És un sol de Cunyada, ella i el Tiet, són de bona pasta.

22-08-07

Avui estem de “part”, bé estaríem de part.. però aquest embaràs s’allarga mes del compte, fa nou mesos que estem registrats, nou llarcs mesos, i que ho seran molt més.

Però avui he pensat que en altres “circumstancies” ja et tindria amb mi per sempre, que ja et veuria la casa, i no et deixaria mai mes.

Però ja sabia que les coses no aniríem com amb l’Arnau nou mesos i per fi aquí.

Continuaré esperant. Paciència.

El teu germà porta des del Diumenge de vacances amb l’Avi Joan i la Iaia Anna a Roses. Avui l’he trobat a faltar especialment, us podia tenir a tot dos aquí i sou tot dos lluny. Tot i que se de sobres que ell esta la mar de be, i ni tant sols em troba a faltar. S’ho passa pipa. Tu en canvi on seràs? Que estaràs fent?

Aquests dies tinc un pressentiment això serà mes ràpid del que la gent pronostica...ja veuràs!

MAIG DE 2007

2008-11-23T04:02:00.001-08:00

21-05-07

Les mini vacances a la Vall d’Aran van ser estupendes, sol, tranquil·litat, pau, i un lloc preciós.

21-05-07

Dema ja fa 6 mesos que estem registrats!!!

Ja queda menys.

Fa dies que no escric, no hi ha res de nou per dir, i intento pensar en altres coses, perquè si no això es farà etern.

Avui, no se es un dia estrany.

He llegit que el CCAA, preveu ampliar els orfenats d’on provenen els nen. Actualment son un 7%, imagina un 93% d’orfenats plens de nens que es queden sense uns pares.

Que trist, si aquest rumor es cert, voldrà dir que mes nens tenen una oportunitat per tenir la seva família, però a mes voldrà dir que potser els temps d’espera de diuen que son uns 30 mesos, no serà així , i potser vindrem abans del que el mes passat es pronosticava.

No se Perla, però és una llumeta d’esperança.

No vull pensar en quan vindràs, quan tingui que ser serà, però el teu germà es fa gran tant depressa. Que em fa por que la diferencia d’edat no us separi i no feu el vincle que desitjaria que tinguéssiu.

Un germà no és només un familiar, es un amic, un confident, una persona que per males que vinguin sempre serà allà i que per llei de vida quan els pares falten, ell es serà el consol. T’ho dic perquè ho se bé.

La meva germana, es una de les persones més importants de la meva vida, es aquí sempre que la necessito, se que m’estima amb bogeria, igual que jo amb ella, i encara que ens separin casi 14 anys, hem sapigut ser germanes, confidents... i sobretot amigues!!

ABRIL DE 2007

2008-11-23T03:52:00.000-08:00

15/04/07

Fa dies que no escric , estic una miqueta desanimada, en un mes i mig casi nomes han assignat 2 dies, a aquest pas vindrem a buscar-te a finals del 2009.

Això es fa etern, passa un mes i se’n sumes 2 d’espera.

Havia pensat en deixar d’entrar al foro, i d’escriure al diari, però desprès penso en tu, i no puc, quan estimes una persona penses en ella i el les coses que l’envolten, i tot això t’envolta a tu, així que no ho puc deixar, tornaré a empipar al papa perquè vagi fent l’habitació, que també havia pensat retrasar-ho, serà qüestió de paciència i de veure com passa el temps.

Saps, el papa m’ha regalat un rellotge que m’agradava molt, me’l he posat i no me’l penso treure fins que siguis aquí, serà una manera maca de veure com passa el temps, i que consti que jo fa 6 anys que no porto rellotge!!

No se si cal que digui que te d’especial, Marietes!!

Sona cursi o infantil, però es molt maco.

25-04-07

Fa dies que no escric, per dir sempre que aquesta espera es fa eterna no cal...

El diumenge vam anar al a festa d’aniversari del cosinet Martí, i la Pina va Repartir gorres blanques per pintar, sempre te unes idees xules la Pina.

L’ Arnau va pintar la seva amb un camp de futbol i el numero de la seva samarreta, el nou, i jo li vaig dibuixar unes petites marietes al darrera, després li va demanar una altre gorra a la Pina, i saps que??

Li va posar el teu nom “Magalí” i jo li vaig dibuixar una marieta gran al davant.

Tenim la gorra guardada per quan arribis.

Amb el papa Marxarem uns quants dies a la Vall d’Aran, fa 10 anys que estem casats, serà com una mini segona lluna de mel.

Però mira, el teu germà el deixem a vegades a dormir a casa dels avis, i fins i tot a l’estiu es passa 10 dies a la platja amb l’Avi Joan, i no em fa res, perquè treballem, i ell allà s’ho passa d’allò més bé. Però em sap greu deixar-lo ara per anar de vacances tots dos sols, això encara em fa pensar mes que quan anem a buscar-te, ell vindrà, es un viatge molt llarc i pesat, però no podria deixar-lo aquí mentre nosaltres fem el viatge de les nostres vides, el viatge per dur-te a casa amb la teva família.

Encara falta molt temps per endavant, així que ho anirem pensant.

S’està parlant de 30 mesos i fa 3 dies que en vam fer 5 de registrats...Ja queda menys.

MARÇ DE 2007

2008-11-23T03:42:00.000-08:00

03-03-07

Una setmana mes, vol dir una setmana menys!!

Perla, ha arribat la colcha, de mides es perfecte, i a mes es molt maca, així que ara anirem per pinar.

Ahir amb el teu germà et vam comprar una coseta, es una motxilla per alar al cole, te forma de marieta....potser les avorriràs i tot.

Es molt maca, a l’Arnau li ha agradat molt.

Quan compro una cosa per tu, em fa por que no agafi gelós, així que li explico el que li comprava jo quan encara havia de néixer, la seva colcha, la seva motxilla, i així tot.

Perquè ara es el rei de la casa i de la família, i quan arribis tu, haurà d’entendre que les coses s’han de compartir.

A Xines aprenc molt, he après entre altres coses a dir bona nit a un nen petit quan va a dormir: Wan’an.

Wan’an Perleta meva.

11-03-07

Una setmana més,és una setmana menys!!

Han arribat les assignacions, 12 dies, només fins el 24-10-05, a aquest pas haurem d’esperar mes de 24 mesos. Com no s’espavilin, haurem de prendre molta paciència.

Aquesta setmana hi ha hagut una cosa que m’ha fet molt contenta, estem inscrits en un grup d’internet de famílies registrades octubre-novembre de 2006, hi estem des d’una miqueta abans de que ens donessin data de registre.

Dons resulta que abans de Nadal, vam proposar feu un logo per la pagina, i jo n’hi vaig enviar un, era un en forma de cor fet per marietes i amb un fil vermell.

Cada mes posen una foto diferent al la portada, que sol ser de nens o nenes que ja son aquí, i els pares els hi posen.

Aquesta setmana esperava veure uns foto nova, i quina sorpresa va ser la meva, que al obrir apareix el nostre logo, amb un comentari que deia que haviem de bortar un logo i que ells creien que aquest era el mes maco!!!

Divendres hi havia un parell de respostes que deien que era preciós i que els semblava be.

No se com acabarà però nomes de veure’l uns dies al davant de tot , amb això ja n’hi ha prou.

Aquest cap de setmana s’ha quedat a dormir el Marti, la Pina li va dir , saps que l’Arnau tindrà un germà o germana Xinu i ell va contestar ah dons jo tindre un germà Xulo.

Ahir la Pina, em va dur un regal que em va fer moltíssima il·lusió, un marc de fotos amb una ecografia, i saps el primer que vaig pensar...Tornaré a ser tieta!!!! Però al mirar-lo be, vaig veure que era el mapa de xina...era la nostre eco!!!

Ja veuràs com t’agradarà la Pina, ens veiem poc, però s’estima al teu germà moltíssim.

Es un sol.

28/03/07

Avui fa 1 any, fa ja 12 mesos que vam presentar la sol·licitud al ICCA de Girona, ben mirat tampoc ha passat tant a poc a poc, ajuda a pensar que els 12 mesos que falten*si no passa res i no ho retrassen( tampoc seran tant temps. Nomes cal una miqueta de paciència.

Però a vegades els moments baixos em fan pensar, com estaràs, amb qui estaràs, dormiràs be...Cada nit el teu germà em demana resar l’àngel de la guarda, queda mes tranquil a l'hora de dormir, quan vaig dormir jo, en reso un per tu, i així soc jo la que queda mes tranquil·leta.

El papa i l’Arnau, m’ajuden a passar el temps mes depressa, i la feina, i l’anar a Xines.

Perla carinyu un dia mes es un dia menys.

GENER -FEBRER DE 2007

2008-11-23T03:38:00.000-08:00

12-01-07

S’han acabat les festes, i tot torna a la normalitat i a la rutina del dia a dia.

Avui he somiat que tenia un bebè, a la meva habitació, i el para m’ajudava, uix quins dolors....però al final, era un bebè preciós, després m’he despertat.

Al tornar a dormir he tornat a somiar, hi havia una noia dins un cotxe molt joveneta, que també tenia un bebè, i jo l’he ajudat a que nasqués. Després m’he despertat.

Serà un senyal??

20-01-07

Ahir com cada dia anàvem depressa al mati, perquè si no fem tard, sempre anem justos de temps...

Ja veurem que passa quan siguis aquí...farem tard! ejej

Dons mentre jo em pentinava, el teu germà es posava un davantal i em diu:

He somiat que hem anat a la Xina a buscar a la meva germana, i jo li he dit a si?? i com era, i m’ha respost:

Prima de la panxa, amb 2 peus, unes sabates blaves, i li he dit si eres gran o petita, i em diu petita i que casi caminaves...

Ho ha dit amb una alegria que em va emocionar.

Se li fa llarg que t’hagim d’esperar tant temps, però el temps passarà ràpid, dama passat ja farem 2 mesos de registre!!

27-01-07

Ahir vaig llegir una cosa que em va agradar:

UN HIJO BIOLOGICO SE QUIERE PORQUE ES UN HIJO, UNO ADOPTADO ES UN HIJO PERQUE SE LE QUIERE.

Una mica enrevessat però ve a dir el que sento, si seràs aquí serà perquè et volem i t’estimem.

03-02-07

Aquesta setmana t’he comprat una cosa, de fet no se si la podràs fer servir...

Son unes gomes de cabell, per fer cuetes, amb una marieta.

No me’n vaig poder estar!!

Ahir van sortir les assignacions d’aquest mes, només fins el 13-10-05, ni un mes sencer...

Si les coses continuen així passarem mes de 18 mesos, seran 2 anys o més!!

Espero que la gent del CCAA es posin les piles, si no això es farà etern.

Aquesta setmana ha sortit una noticia que m’ha esgarrifat, m’ha encongit el cor, i m’ha fet plorar.

En un orfenat de Rússia, als bebès, els posaven cinta aïllant a la boca perquè no ploressin.

Deu meu, com es pot ser tant dolent?

Aquestes cuidadores, per dir-los alguna cosa, haurien de ser felices de treballar amb nens, de cuidar-los i de ferl.los créixer, treballar amb bebès ha de ser meravellós, jo ho canviaria de seguida...els papers del despatx, no fan fressa, ni caca ni mengen, són freds, avorrits i no donen cap satisfacció, espero que tu tinguis mes sort i que tinguis una bona cuidadora.

No demana que t’estimi com una filla, perquè se que això no passa, 1 cuidadora i molts nena, però que et tracti be, i que et doni les necessitats bàsiques, es el mes semblant que tenen a una mare, però ja veuràs que no te res a veure.

Una mare es el millor del mon, la mare donaria la vida per al seus fills, deixaria de menjar per ells i sempre te les portes obertes passi el que passi, es sacrifica per ells i els estima amb bogeria, com ami els estimarà ningú. Ja veuràs Perla, que maco serà tenir una mama per tu soleta, bueno soleta no, hi ha el teu germà, però sabràs que es que la persona que et cuida t’estimi mes que res en el món.

I si no, pregunta-ho al teu germà. La meva vida gran!!

17-02-07

Aquesta setmana ja farem 3 mesos de registre!!

Com passa el temps, molt depressa per unes coses, i tant lentes per altres.

Dilluns el teu ferma farà 6 anys!! Deu meu que gran, sembla ahir que va néixer, tant petitó, tant indefens, tant dependent de nosaltres, i ara...ai ara ja es tot un homenot.

El dia que va néixer va ser un dels mes feliços de la meva vida.

Vam patir molt, perquè l’embaràs no va ser bo, i a l’hora del part també hi va haver problemes, però tot s’oblida un cop el vaig tenir als meus braços, vaig sentir que era el meu fill, i que l’estimaria i el protegiria tota la meva vida, pasés el que passes.

Moriria i mataria per ell.

La teva arribada, no serà dolorosa físicament, però psicològicament , es igual o pitjor que l’arribada del teu germà, la mateixa sensació que impotència i incertesa, l’Arnau volia sortir abans d’hora i si ho hagués fet, l’hauríem perdut.

La incertesa que tenim ara es que et deixin ser nostre, amb els nous requisits de la Xina, ningú sap que passarà.

Amb l’Arnau depenia de que jo fes repòs i em mediques, ara en canvi depèn d’altres persones, que ni tant sols ens coneixen i no saben lo molt que et desitgem.

Amb l’Arnau sabíem que si tot anava be amb 9 mesos era aquí amb nosaltres, en canvi amb tu...això es tant incert, i es fa tant llarg...

Només hi ha una cosa exactament igual en aquests dos embarassos .

Quan siguis als meus braços, t’estimaré i et protegiré tota la meva vida, passi el que passi moriria i mataria per tu!.

Aquesta setmana també ha set el meu aniversari.

La veritat es que des que va néixer el teu germà, no considero que sigui un dia tant especial, penso mes en el seu que en el meu. Però els altres si que hi pensen...

Tots m’han fet regals...L’avi Joan, que es a Barcelona, m’ha fet trucar d’una pastisseria per dir que hi passés a buscar una cosa...quan he arribat era un pastis boníssim, L’avi no es aquí però penso molt en nosaltres, sempre. Es un sol, ja veuràs, seràs la seva debilitat, ja ho veig a venir...l’avi i la seva neta...aiX!!!

La tieta Pat m’ha regalat una coseta especial, un llibre de petons, amb un escrit especial...ja veuràs la tieta Pat es la millor del mon. Es la millor germana del mon!!

Els germans son part d’un mateix, creixen junts, es barallen i s’estimen d’una manera diferent, no te res a veure amb l’amor dels pares, els amics o la parella, ni com l’amor que es te cap als fills. Es especial.

També em va regalar una cosa per tu la Miriam, la noia que tinc al despatx, últimament m’ha agafat per comprar coses on hi ha marietes, em fan pensar en tu.

Com que no puc preparar res com preparava amb el teu germà, compro cosetes amb marietes, se que son per tu, però son impersonals, vull dir que serà igual l’edat que tinguis o si ets nen o nena.

Dons la Miriam em va regalar un mòbil de marietes, que ja tinc penjat a la teva habitació.

Estic pensant com la decorarem, i si ho trobo, serà plena de marietes !! Ja veuràs com t’agradarà.

25-02-07

Ja tenim els 3 mesos de registre fets...anem cap als quatre...

Aquesta setmana m’he apuntat a classes de Xinés, la veritat es que les fam massa tard, però mira, es una manera d’aprendre coses del país que t’ha vist néixer.

Així quan siguis gran, et podré explicar i ensenyar coses sobre la Xina, un país molt gran amb una cultura molt i molt antiga.

Dons bé aprenc xinés, el papa també volia venir, però al ser tant tard, tots dos fora de casa, no aniríem be pel teu germà, així que jo li ensenyo quatre coses.

Ahir amb el papa, per Internet per fi vam trobar una colcha per la teva habitació, feia molt temps que en buscava una de marietes, i no hi havia manera.

Si hagués parat una mica d’atenció, la tenia davant dels morros.

Resulta que la Padrina de l’Esquirol, sabia que la buscava i ahir al mati em va trucar la Vanessa i em diu, saps qui es l’Anne Geddes?.

I es clar que ho se, es una fotògrafa excepcional que fa unes fotos precioses amb bebès.

Vam entrar a la seva web i fer fi....Espero que quan arribi no ens hàgim equivocat de mides.

Llavors mirarem el color i pintarem la teva habitació, i el papa et farà els mobles.

Fent cosetes em sento mes aprop teu.

DESEMBRE DE 2006

2008-11-22T10:48:00.000-08:00

09-12-06

Demà farà ja 2 mesos que els papers son a la Xina, i encara no sabem la data del registre... Paciència? Quin remei.

Ahir amb el teu germà vam fer l’arbre de Nadal i el pessebre, i vam adornar la casa.

M’encanta el Nadal, decorar, fer postals, preparar regals, i tenir a tots tots a dinar a casa.

La casa esta especial quan arriba el Nadal, M’agrada el Nadal, tot i que des fa uns anys hi va faltant gent, aquest any també, però a diferencia dels que han marxat, tu vindràs, seràs qui.

On seràs aquest Nadal? Hauràs nascut?

Des d’aquí nomes puc enviar-te un peto fort allà on siguis i resaré al teu àngel de la guarda, perquè et protegeixi. Tots els nens tenen un àngel de la guarda, un dia t’aplicarà el que ha fet algunes vegades l’àngel del teu germà.

Espero que aquesta setmana hi hagi mes sort al MTAS.

12-12-06

22 DE NOVEMBRE DE 2006.

Aquest any la loteria s’ha avançat un mes, i ens ha tocat!!!

Per fi tenim data de registre!!!

Calculo que si les coses van com ara, l’abril de 2008 vindrem a la Xina a buacar-te.

Espero i desitjo que sigui abans, o com a mínim que no s’allargui.

El fil es va tensant...

22-12-06

Ja queda 1 mes menys perquè estiguis aquí amb nosaltres.

Sigues valenta i forta, que aviat serem aquí.

D’aquí tres dies serà Nadal, quin greu que estiguis soleta Perla meva.

Avui pensava que serà 1 o 2 Nadals que els passaràs sense nosaltres, però després sempre mes estarem junts.

Això em posa una miqueta trista.

Però penso en la teva mama de panxa, aquesta ha t’ha dut al mon, lo trista que estarà tota la seva vida, segur que se li ha trencat el cor quan s’ha hagut de separar de tu.

Jo patiré uns mesos pensant com i on estàs, si estàs be, si et cuiden si t’estimen...

Ella en canvi patirà tota la seva vida.

Si pogués fer-li saber lo molt que t’estimaré, lo molt que t’estimaran tots.

Si pogués dir-li que et cuidaré, t’estimaré i et protegiré tota la meva vida.

Si pogués dir-li que et sento tant filla meva com segur que t’ha sentit ella.

Perla, m’agradaria tant que quedes tranquil·la.

Deu fa les coses amb un fi, a tu t’ha fer néixer a l’altre punta del mon, en un país preciós, però amb una política que separa les mares dels seus fills, i has nascut allà per una raó, perquè vinguéssim a buscar-te, perquè siguis tu la nostre Perla d’orient. per fer-nos feliços, però tot i així, nomes voldria trobar encara que fos en somnis a la dona que el va dur 9 mesos dins la panxa i et va cuidar perquè nasquessis sana i forta, i dir-li que estigui tranquil·la, i donar-li les gracies per haver-te portat al mon.

23-12-06

El teu germà esta impacient per fer un pessebre que tenim que es de cartró.

Esta molt emocionat i nerviós per el Nadal.

L’altre dia vam anar a l’Ondina i l’Eva, tenia per vendre marietes de xocolata, i n’hi va regalar una a ell, I saps que va dir? “Les marietes porten sort a la Xina, i jo en vull una altre sisplau”. l'Eva va quedar entranyada però li va donar, després li va dir que l’altre era per al seu germà o germana que vindrà de la Xina.

Pensa en tu sovint i també en parla.

L’arbre de Nadal esta fet de Pare Noels de peluix, i saps que hem posat? La teva nina xina, la del imaginarium.

A mes hem demanat que també et portin algun regalet.

Per Nadal farem un dinar aquí a casa, amb els avis, se que el pròxim Nadal encara no hi seràs però serà qüestió de poquet temps.

Perla estimada, vaig amb el teu germà que esta impacient per poder fer l’arbre i el pessebre.

25-12-06

Bon Nadal Perleta meva, allà on siguis, Bon Nadal.

Un desig impossible....Que el pròxim Nadal ja siguis aquí.

30-12-06

Casi s’acaba l’any... i ja ha passat un Nadal sense tu.

El tió t’ha cagat una marieta, un “sonagero” que fa cling-clang... El teu germà te’l guarda com un tresor per quan vinguis.

Dema es cap d’any, tothom fa propòsits i demana desitjos per el nou any, posats a fer-ho demano salut i feina, i que com a molt a finals d’any puguem tenir aquí la teva foto, on ens digui qui ets, quants anys tens, si estàs bé, i si seràs la Magalí o l’Oriol.

De fet aquests últims dies no em preocupa tant el temps, em preocupa mes que entrem dins els requisits nous que demana la Xina. hi ha molts nervis, uns diuen que pels que ja estem registrats no afectaran, els altres diuen que serà pels que revisin a partir d’ara, i tot just revisen gener de 2006.

Això vol dir que ens agafa de ple, i no se que passarà.

Confio que Deu ens ajudi.

NOVEMBRE-DESEMBRE 2006

2008-11-22T09:37:00.000-08:00

15-11-06

Avui Perla he somiat amb tu!!

Cosa ben estranya , el fet de dormir, no de somiar...fa dies que no dormo casi gens.

Han entrat a robar de nit a moltes cases del poble, i no puc dormir pensant que el teu germà esta sol al seu cuarto, així que molts dies he anat a dormir amb ell..

Dons si Perla meva, he somiat amb tu, me’n recordo poc, nomes se que estava tant feliç amb tu als braços, estava entusiasmada alegra, et veia la Perla mes preciosa del mon.

Recordo haver trucat a la iaia per dir-li que estaves ja amb mi, recordo ser tant feliç.

Estaves molt primeta, mal vestideta i bruta, i amb els cabells ven envolats. T’he rentat les mant t’he agafat a coll i he entrat en una habitació molt grossa plena de pares amb els seus tresors d’orient. Al entrar he dit a tot mireu la meva Perla, miren el meu tresor, que preciosa és i com me l’estimo, estava tant orgullosa detenir-te amb mi...

Però ningú m’ha fet cas, tots tenien una feinada a posar les seves nenes ben netes, ben vestidetes i pentina-te-les, com si fossin nomes unes nines per lluir, i m’ha empipat molt!!

Nomes era un somni. Aix..que feliç he set aquests minuts amb tu al meu costat.

La setmana que ve trucaré al MTAS a veure si per fi tenim data de registre... i serà un passet més cap a tu.

02-12-06

Desembre!!! Ja estem a desembre, com passen els dies...d’aquí poc ja estarà amb nosaltres.

Ahir van arribar assignacions, segur que hi havia famílies felicíssimes!! Tot arriba.

Encara no tenim data de registre, però espero ser de novembre, ens hem apuntat a una web de famílies de novembre i allà tots estan amb les mateixes il·lusions i amb la mateixa llarga espera.

Les ultimes assignacions han tardat 15 mesos.

Fent càlculs si tot va això el maig de 2008 anirem a la Xina. Uff quant de temps, poden passar tantes coses...

Avui marxem, anem a Londres, el papa l’Arnau, la Tieta Pat, l’Eva, la Carla i jo.

Anem a passar uns dies allà, a veure tots els llums de Nadal que diuen que son preciosos, i a conèixer la ciutat.

Una manera mes d’entretenir-nos i de veure passar el dies, mentre t’esperem.
Espero tenir data de registre aviat.

07-12-06

Londres ha estat genial, cansat, i amb el típic temps Londinenc.

L’Arnau i la Carla s’ho han passat d’allò més be, sobretot amb el bus de 2 pisos.

S’han portat com nens grans, i han anat a tot arreu sense queixar-se.

Hi ha practicat el seu angles: Hello, Googbye, Red, Yellow i poca cosa més.

He descobert que el meu angles es només per emergències, i sort que anàvem amb l’Eva tot una professora d’anglès! i la tieta Pat, tota una futura professora d’anglès.

I el papa, que venia amb una mica de “recança” dos nens i tres dones...ufffff

diu que quin dia hi tornem...Ha set un èxit.

OCTUBRE DE 2006

2008-11-22T09:16:00.000-08:00

03-10-06

Per fi!!!

Des d’ahir ja tenim l’expedient camí de xina!! Ja et tenim mes a prop.

Estic tant feliç, ara només queda esperar, es un llarg temps però passarà rapit.

Ahir varem anar amb el papa a Girona a dur l’expedient, hi vaig enganxar una marieta de fusta petitona,diuen que a la xina una marieta porta sort, així que cap a la xina viatja, allà a prop teu.

A Girona varem comprar-te el teu primer regal, es una nina xineta com tu, es diu Cristina i es una nina que ve de Pequin per viure amb la seva noca família, Es de l’imaginarium , es molt bonica i quan la miro penso en tu, i en tenir-te aquí als braços, tal com tinc la nina.

També varem comprar en Tom, que es el seu germà gran, i l’arnau esta enganxat a ell tot el dia.

Quan bamp tornar a Olot, a la llibreria vaig compra un conte preciós que es diu “t’estimo amb bogeria” el llegirem plegades el dia que ja siguis aquí.

Al vespres abans d’anar a dormir, expliquem el papa o jo, un conta al teu germà.

Veuràs com t’agradarà.

Tresor meu, ja queda menys perquè siguis aquí amb la mama.

10-10—06

Que feliç que soc.

He trucat al Ministeri, i han dit que avui han sortit els papers cap a la Xina.

Saps que vol dir això?? Un cop els registrin a la xina, començarà el compte enrere.

Nomes hi ha una gran pega. El temps d’espera s’allarga cada cop mes, i ja sonen uns 18-24 mesos. Això es una eternitat!!!!!

Diuen que qui espera desespera...

Es massa temps, però no hi podem fer res. Esperar que l’any 2006 no hi hagi hagut tants expedient com el 2005. Sona una mica egoista, perquè voldrà dir que hi haurà menys adopcions...

De totes maneres diuen que el país canvia, ara es poden fer adopcions nacionals, i per sort cada vegada hi ha menys nens als orfenats.

També diuen que hi ha molts centres que encara no obren portes a adopció, si en posessin unes miques mes en el circuit adoptiu, voldria dir 2 coses, sobretot que hi hauria mes nens amb els pares que els desitgen, i que potser els temps s’escurçarien.

A veure que serà. Però a aquest pas haure de comprar un altre diari, amb tant temps per endavant...

23 DE SETEMBRE DE 2006

2008-11-22T09:04:00.000-08:00

23-09-06

Fa casi un mes que no escric, però avui tenim grans noticies. Ja tenim l’expedient tot legalitzat!!!

Si no hi ha res de nou, la setmana que ve, el presentarem i desprès vindrà la llarga i dura espera.

Es molt llarga Perla meva, però ja estem una miqueta mes a prop teu.

Diuen que les assignacions estan en uns 13 mesos, 13 llarguíssims mesos.

Es farà llarg perquè a mi em dona la sensació que a la gent no els agrada que els parli de la meva impaciència i ho porto jo soleta.

Dins el meu cor, sento exactament el mateix amor, la mateixa il·lusió que quan estava esperant al teu germà.

Però als demes sembla que no “els importi tant”.

No vull que ho entenguis malament, no es que no t’esperin i que no et desitgin com jo, però es la primera gran diferencia que veig ,en el tracte amb la gent, entre un fill biològics i un adoptat.

La gent si t’espera però no pregunta res, si estiguessis dins la meva panxa, tot el dia preguntarien per tu, i prepararien coses, n’estic segura, però ens trobarem tantes coses com aquestes...

No pateixis, junts tirarem endavant.

El que si pensa en tu i parla de tu es l’Arnau, que si això per el germanet o la germaneta, que serè un germà gran, que si el cuidaré, que si farem això o lo altre...

I quan veu un nen o una nena xineta, diu “mira mama com la nostra”.

La tieta Pat també pensa amb tu d’una manera especial, Quan va anar de vacances et va dur un regal.

El teu primer regal!! Una granota de la sort, que guarda el teu germà com si fos un gran tresor per quan arribis.

Saps durant aquest mes he tingut una “enveja sana”, la Mariangels, que es una amiga molt especial, ja te el seu fill qui, es de Rusia, es diu Marc i te casi 2 anys.

Es preciós, una mica mogut, però s’adapta molt be. I ella, se la veu tant feliç!! I una mica desbordada, la veritat es que deu estar cansadíssima, un nen de 2 anys de cop a casa, i ella que vivia sola, li deu costar criar un bebè ...

Estic molt contenta per ella, per fi desprès de tants anys mare i fill junts.

La Marta, que havia estat mes de 3 anys a casa visquent amb nosaltres i cuidant a l’avi Josep, també te la seva filla aquí.

Desprès de molt anys l’ha pogut portar des del seu país, Hondures, ha vingut també en un gran avio, com vindràs tu, però la Marta segur que ha patit mes que jo o la Mariangels, va haver de marxar del seu país per anar a treballar molt lluny, i deixar les seves nenes .

Però ara ja es feliç, te la seva filla petita aquí, i creixerà aquí amb ella. I això es la felicitat mes gran que pot tenir una mare.

Ja falta menys Perla.

La mama ja estira del fill vermell que ens uneix, i el Papa i l’Arnau m’ajuden a estirar-lo.

Ja venim!!

23 D'AGOST DE 2006

2008-11-22T00:37:00.000-08:00

23-08-06

Avui torna l’Arnau.

Ha estat uns dies a Roses amb l’avi Joan i la iaia Anna.

Quan sigui aquí tornarem a la feina, les marranades que a vegades fa, a jugar a futbol tot el dia... Però prefereixo això que no pas tanta tranquil·litat.

La casa amb el teu germà recobra la vida. Moltissima vida i alegria.

Ara esta molt tranquil·la.

Diuen que els avis es dediquen a “malcriar” els nets, en el bon sentit de la paraula, i si que es veritat, disfruten mes dels nets que dels fills, no ha de fer de “sargentos” tot el dia, i amb unes mínimes normes, ells son feliços i els nens també. Algun dia espero ser avia!!

Se que esta en bones mans, té tot el que necessita i vindrà mes que mimat.

Feina tindre a recuperar la normalitat, i a posar de nou les normes, i fer de “dolenta”, algú ho ha de fer, i això sempre es feina dels pares.

En canvi tu Perla meva, com i on estaràs?

Hauràs menjat? T’hauran canviat els bolquer? Algú t’haurà fer un peto de bon dia? T’hauran consolat quan plores?

Si pogués estar a pop teu...

JA SOM IDONIS!!!!

2008-11-22T00:34:00.000-08:00

Per fi Perla !!! Per fi, Ja som idonis.!!!!!

Desprès de 6 mesos amb la incertesa de pensar que potser no ens deixarien ser els teus pares.

El 28 de març de 2006, vam presentar la sol·licitud al ICCA, i una setmana desprès, arribava una carta amb data 31 de març, on deia que l’acceptaven (ja teníem un primer pas), desprès ens van dir que s’ha de passar una seria d’entrevistes per mirar si som idonis i en uns 6 mesos ens dirien alguna cosa, si es que no, el nostre somni s’hauria esfumat.

Estabem molt nerviosos, que vol dir per ells ser idoni?

Si et desitgem i t’estimem, amb això no es suficient?

Entenc que s’havien d’assegurar que no et faltaria res, però idònia....segur no ho serè mai!!!

No som perfectes, però del que estic segura es que t’estimarem en bogeria, et cuidarem i et donarem tot el nostre amor i tot el que et faci falta per que acabis siguent una gran persona.

El procés va ser dur, portem 14 anys junts el papa i jo, però calia que féssim els “deures”, havíem de fer-los per veure que seriem uns bons pares i que t’estimarem.

El dia 12 de maig de 2006, divendres, vam passar mes de 8 hores amb moltes parelles que volien adoptar un fill, el segon dia va ser dissabte al mati, allà ens vam donar compte que eren “diferents” d’alguna de les parelles, uns ens van semblar egoistes nomes feien que dir que ells ja tenien un nen, i volien una nena, i que si els “tocava” un nen no el voldrien, que per això anaven a xina, per que volien una nena i si no tornarien l’assignació. N’hi havia uns altres que quan vam anar a dinar nomes feien que dir que parléssim fluixet, que la gent no ens sentis parlar d’adopció, que els feia “cosa”...

Quina pena em fam els uns i els altres, no se si van passar la idoneïtat.

Desprès d’aquets dos dies de xerrades, tocaven entrevistes individuals, amb una psicòloga i una assistent social.

Vam emplenar un test cada un i sense copiar, que es van quedar per corregir.

La primera entrevista va ser molt curta, al despatx de la psicòloga, ens van preguntar que ens van semblar les xerrades de dos dies , i el perquè volíem adoptar.

Això ens ho preguntaràs també tu moltes vegades, si aprens els valors que espero sapiguem transmetre’t, et serà fàcil d’entendre.

Desitgem tornar a ser pares, i tu necessites una familia, que t’ajudi a créixer, que t’estimi, que t’eduqui, dues necessitats, una solució.

Segur que no serem els pares perfectes, però serem aquí cada nit per explicar-te un conte, i fer-te un peto, per dur-te al parc jugar, anar a l’escola a aprendre, a casa els avis perquè et consenteixin, amb les tietes perquè et mimin, serem aquí per veure’t créixer, per estimar-te de la mateixa manera que estimem al teu germà.

La segona entrevista era amb la assistent social, però el dia que havíem quedat el papa es va posar malalt. Jo ja patia, pensava que ens farien esperar un parell de mesos.

Però no, va ser 10 dies mes tard, ens van preguntar per la familia, per la feina, coses molt tècniques per saber com havia set la nostre vida, estudis, relació amb els avis, tietes....

La segona entrevista amb la psicòloga, la va anular ella. Au i un altre cop a patir.

Així que primer vam passar l’entrevista a domicili.

Vaig netejar-ho tot, fins hi tot em vaig dedicar a treure les males herbes del jardí, havia de veure-ho tot perfecte, havia de veure que viuries en un bon lloc.

Mentre esperàvem que vingués, el papa anava comodo amb uns pantalons curts d’estar per casa, i es va voler canviar, va anar just de temps i no se li va acudir res mes que vestir-se i deixar els pantalons curts al primer lloc NO VISIBLE , que va resultar ser un calaix del despatx.

Jo no en sabia res, evidentment, però mira si es casualitat que quan som al despatx, el teu germà que tampoc sabia res, va i obre un calaix...ja pots imaginar quin, jo em volia fondre, perquè en un calaix ple de volis, folis, i paperots uns pantalons curts rebregats estaven fora de lloc....vam quedar el papa i jo de pedra....Desprès però vam riure molt. Va ser un moment de Tierra tragame.

Ho va mirar tot, fins i tot va parlar amb el teu germà, li va dir si volia que fossis aquí amb nosaltres, i ell va contestar que si, amb lo petit que es, i es va portar com tot un homenet.

El dia que vam fer l’entrevista amb la psicòloga, jo estava molt nerviosa i el para encara mes, crec que has de mostrar-te tal com ets, si no ells ho noten.

Ens va tornar a fer moltes preguntes, crec que volia saber si ho teníem clar, i si realment et desitjàvem, havia de durar aproximadament hora i mitja, i va durar uns 45 minuts, igual que les altres, a mi això em va preocupar moltíssim, em semblava que era dolent, però no, devia veure de seguida que ho teníem clar.

Desprès de dies de nervis al final vam fer l’entrevista devolutiva, on diguem que els hem semblat i si ens farien un informa favorable.

I així va ser.

Quan ens va dir que ens considerava idonis, em vaig reprimir les ganes de posar-me a plorar i a saltar.

Nomes desitjava sortir d’allà per abraçar al papa, i així ho vam fer, nomes tancar-se la porta.

So va mirar per la mirilla, la psicòloga, va veure les 2 persones mes felices del mon en aquell moment com s’abraçaven.

Ara però quedava que passes per un tribunal, i si ens consideraven idonis, ens ho donessin tot per escrit....tornar a esperar.

Vam marxar a Galicia de vacances amb l’avi Joan i la iaia Anna, vaig pensar que be, et distrauràs i tot passarà mes ràpid.

Però to el contrari, el segon dia de ser allà, ens truquen del ICCA, que som idonis, i que passem a buscar els papers.

Quina ràbia, hauríem d’esperar 10 dies, que podíem adelantar perquè fossis aquí.

En fi que el 16/08/06 vam anar a Girona a buscar els papers, durant la setmana vaig acabar de preparar els que em feien falta i ho vaig enviar cap a Barcelona, per traduir i legalitzar.

I aquí estem, esperant una trucada que ens digui que podem recollir els papers i enviar-los a la Xina, i a partir d’aquí esperar amb impaciència que ens deixin venir a buscar-te.

Que ens deixin anar a buscar el nostre tresor d’orient, la nostre Perla.

27 de juliol de 2006

2008-08-15T06:38:00.000-07:00

Tot va començar el dia de reis de 2006.

Tot just ens varem despertar, el Papa em va dir “SI” amb una cara de felicitat especial, aquella que nomes es veu en contades ocasions.

Jo em vaig fer la tonta...”Si que???” i ell nomes deia “Que si” “Però si que???”, i desprès d’un primer diàleg de si..si??? si!!!!!, va dir “Que tornarem a ser pares!!!

Serà uns dels dies que recordaré tota la vida.

Volíem tornar a ser pares, ja feia temps, però amb la feina, fins que el negoci de cadascú no “rotlles sol” era difícil poder fer-ho seguir tot.

I per fi, havia arribat el moment.

Volíem ser pares d’una preciosa PERLA que vingués d’orient, volíem ser els teus pares.

Tu necessites una pares, una família, i nosaltres volíem tenir un altre fill...quina necessitat hi ha mes bonica que aquesta???

Amb l’Arnau, vaig escriure un diari, tenia molt temps lliure, vaig fer molts mesos de repòs al llit... Ara vaig molt de bòlit, la feina absorbeix mes temps del que voldria, però estimada Perla, no es just que tu ni tinguis el teu diari, em queda molt temps per esperar-te. Massa temps.

Vull que sàpigues que tant el papa com jo, ja t’estimem, ja et sentim nostre, ja et trobem a faltar, tot i que potser no has nascut encara...